Tot es transfigura

Diumenge II de Quaresma.

25 de febrer de 2024

Estimats germans i germanes,

el científic i poeta catòlic David Jou, diu que l’episodi d’Abraham i el sacrifici d’Isaac que hem proclamat a la primera lectura és ben problemàtic: «Jo no creuré mai en un Déu que m’exigeixi el sacrifici d’un fill, diuen molts. Però molts d’ells han renunciat a tenir fills per la seva comoditat, o van tenir fills i no se’n van ocupar, o van tenir fills i els van enviar a la guerra, o van avortar, però diuen que no creurien en un Déu que exigeixi el sacrifici dels fills.» Quina contradicció!

Jove, des que comences a treballar, o acabada la teva carrera universitària, has de produir i pagar impostos per poder-te sostenir-te tu mateix i la societat en el context del qual vius, has de sostenir l’estat, amb totes les seves tremendes càrregues i has de sostenir un nombre cada vegada més gran de primerencs jubilats. I això ho fas amb greu minvament del teu temps i de les teves energies per conèixer el món, per a conrear l’amistat, per viure l’amor, per fer esport i per fruir de l’alegria de viure. A més això t’obliga a definir i decidir una vocació laboral o d’estudis a una edat inadequada per a tu, perquè com ja deia el Dr. Marañón, encara no tens experiència, ets molt impressionable i estàs sotmès als durs vaivens de la teva efervescència corporal... o d’altres han ocupat el lloc dels teus progenitors i decideixen per tu. Tens dret a rebel·lar-te...t’he d’escoltar molt més, no puc prendre el teu nom en va i t’he d’acompanyar molt més amb l’escolta i amb l’exemple. Perquè encara que penso que et conec, desconec el misteri de la teva personalitat transcendent.

L’evangeli de la transfiguració ens situa a la mateixa muntanya de les temptacions. Aquella que avui es pot visitar, pujant amb uns taxis que hi ascendeixen, veloços. Diu que els vestits de Jesús es tornaren blancs que cap dels tintorers del món no hauria pogut blanquejar-los així. En una societat del prêt-à-porter sembla que els tintorers ja només siguin per treure taques. Però els tintorers foren un gremi tan important com d’altres i el beat  Maurici Proeta de Castelló d’Empúries -que ha estat estudiat i recuperat pel nostre estimat diaca Lluís Cortada, és el seu patró. En un univers simbòlic què representen aquests vestits blancs? Són una anticipació evident de la resurrecció. Què vol dir ressuscitar d’entre els morts? És una pregunta que es feren els apòstols i que avui molts es continuen fent fins al punt que hi ha persones que creuen en Déu però no creuen en la resurrecció de la carn, com si no fossin articles del mateix Credo que professem en cada eucaristia.

Tornem a l’evangeli. Recordeu que després de la confessió de Pere a Cesarea de Filip “Tu ets el Messies”, Jesús l’exorcitzà perquè, aquell apòstol impetuós, aparentment de bona fe, el volia allunyar de la seva missió. I li diu “Fuig d’aquí Satanàs!.”  Sorprèn que el Senyor el tracti així el cap de colla, però deu ser que Pere cau en la temptació i es pot deixar instrumentalitzar pel mal. Quantes vegades probablement de bona fe, ens equivoquem i volem apartar els altres de la seva missió.

Al cap de sis dies, en dia de sàbat, demana en Pere i en Jaume i en Joan per separat de fer un pelegrinatge i pujar a la mateixa muntanya altíssima on el diable li havia mostrat tots els regnes del món i havia promès que els hi donaria si acatava la constitució d’Israel. Els tres líders del grup, Pere, Jaume i Joan, s’havien acarat amb Jesús perquè nostre Senyor, no compartia el tarannà violent d’Elies i anava molt més enllà de la llei de Moisès. La transfiguració transporta Jesús al costat de l’un i de l’altre: “Se’ls aparegué Elies juntament amb Moisès i es posaren a conversar amb Jesús.” A Pere, erròniament li sembla bé d’acollir Jesús en la troica del poder (J. Rius Camps) “Rabí es bo que nosaltres estiguem aquí! ¿Vols que faci tres tendes, una per a tu i una per a Moisès i una altra per Elies? Enyora la festa jueva de les tendes i situa Moisès en el centre a l’esquerra de Jesús i a la dreta d’Elies. Avui diríem que Pere era un bon polític. Però l’evangelista el desautoritza: “No sabia de què parlar perquè estaven aterrits.” La veu del núvol recalca que aquells pescadors han de ser deixebles de Jesús, i no de Moisès i Elies. A partir d’ara Jesús és l’únic intèrpret autoritzat del Pare. Ells no pogueren replicar car a l’instant, mirant al voltant, ja no veieren ningú  més que Jesús. El seu mestre quotidià.  Quan mirem els altres amb ulls de fe, aquells companys amb qui vivim, els nostres amics, el més petit de cada casa, el més vellet, aquella jove tatuada que ens explica amb emoció el sentit del body art en els seus braços, aquella persona que fa temps que no veiem i que ens trobem providencialment, aquella que ens busca o que pidola, aleshores, quan la mirem amb ulls de fe tot, tot, tot es transfigura i descobrim la presència viva del Jesús de cada dia.  Però per això cal abans cultivar el silenci, com ens recomana el nostre arquebisbe en la seva carta dominical d’avui.