Nit de Nadal 2025

 Nit de Nadal

La Nit de Nadal commemora un naixement que va canviar la història, el del Fill de Déu. Però des del punt de vista humà, aquest naixement va canviar també la història de Maria i de Josep. Quan neix un nen es converteix en el centre d’atenció de totes les famílies i també degué  ser així naturalment, en el si  de la Sagrada Família, tot i que en una situació ben peculiar, fora de casa, allotjats en un estable dins una cova... Aquells joves esposos varen trigar temps a tornar a casa. Després de Betlem, a tocar de Jerusalem va venir un llarg periple per Egipte, motivat pel naixement de Jesús i les amenaces d’Herodes.

Tots hem viscut i vivim naixements en el si de les nostres famílies. Ho sabeu els pares, com tots els vostres horaris s’han trastocat perquè s’han de posar en funció de la criatura que ha nascut. Ho sabeu els avis que si sou jubilats joves, us tocarà feina, bonica, però feina. I ho sabeu també els germanets grans que deixareu de ser els reis de la casa.

Dic que commemorem un naixement que va canviar la història perquè Déu va deixar de ser un ésser llunyà, carregat d’emissaris, per esdevenir Déu-amb-nosaltres, l’ésser més proper. Però també Déu ens parla i es comunica amb nosaltres cada vegada que neix un infant.

M’ha trucat el Lamine, un amic de Gàmbia, mestre i pagès, que el passat mes de setembre em va obrir les portes de casa seva a un poble on cal arribar amb ferry. El poble es diu Lamine -com ell mateix es diu, que significa l’honest- Els seus germans, el Famara i l’Ousman ja tenen sostre i viuen i treballen entre nosaltres. El Famara, acollit per la creu roja internacional, ja té papers i feina a Gavà i ha pogut viatjar al seu país. L’Ousman que va arribar fa gairebé dos anys aquí al Monestir, vivia en una situació de carrer a Bufalà i gràcies a tu, Paquita Mestres, avui viu aquí a la residència del Monestir, estudia a Mercabarna i viu el goig de viure que, de fet, no havia perdut mai. El Lamine fins fa poc pensava que vindria a celebrar amb nosaltres aquestes festes, però finalment no ve per un motiu més important  la seva dona espera un segon fill, que naixerà, si Déu vol, el gener. M’ha dit el Lamine que si és nen li posaran el meu nom i si és nena, el de la meva mare. Ens ha agradat el seu gest gratuït i inesperat. Potser és una manera d’agrair que aquí a la Murtra des de fa gairebé dos anys visqui l’Ousman.

Acaba de néixer també un nen a l’Índia fill de l’Heena,  nebot de la Parulben i el Jordi, col·laboradors del Monestir. La seva mare, fa uns anys, ens va visitar. El part ha anat bé, però el nen ha nascut amb la circulació de la sang invertida, una anomalia congènita (d-TGA), i ha hagut de ser operat a cor obert. Se n’ha sortit, però quin patiment!    

Un altre fet que la tradició sempre ha afirmat és que el naixement de Jesús es va produir de nit, per això els castellans parlen de Nochebuena i a Catalunya hi ha tanta tradició de la missa de la Nit de Nadal. I la tradició catalana no és tant sopar aquesta nit, com de fer un bon ressopó. La nit. Ens cal rescatar la nit. Jesús va venir a rescatar la nit (la foscor, símbol del pecat). El P. Joan Baptista Bertran escrivia: “O fosca d’una nit, la de Nadal, tu ens has portat la llum.” Els místics parlen de la nit, un tema recurrent en la mística i en l’espiritualitat en el decurs de la història. Molts místics i poetes han escrit sobre la nit com un símbol d’introspecció, de transformació i connexió amb allò que és diví. Tots hem tingut nits en la nostra vida que han estat transcendents. I com ens cal contemplar la bellesa de la nit! Kant deia que el dia és bell, però la nit és sublim. La gran nevada de l’any 1962 -alguns encara la recordeu- va començar just quan la gent sortia de la missa del Gall. Aquesta nit de Nadal molts dormiran al ras com els pastors. Potser alguns de la nau desallotjada i d’altres posats a taula, malalts d’aporofòbia haurien de fer seves les paraules de Joan Salvat Pappaseit.

“Demà posats a la taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres

I després de mirar-nos arrencarà a plorar.”

Però acabem amb un missatge d’esperança, quedem-nos en el corrent de solidaritat que el gran desallotjament ha provocat: el projecte integral bisbe Carrera, format per les entitats Sant Joan de Déu serveis socials, la Fundació Llegat Roca i Pi i Càritas Diocesana de Barcelona, a hores d’ara, ja han reubicat 52 persones en diferents recursos posats a disposició  per entitats socials i pel Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya. Donem-ne gràcies a Déu i no deixem de fer allò que bonament estigui en les nostres mans perquè tothom pugui trobar una sortida digna. Diuen que Betlem, després de dos anys de dol, avui també reneix.

Bon Nadal, Sant Nadal!