Dol i vergonya

 Estimats germans i germanes,

S’acosta Nadal i estem de dol. La tràgica mort de tres persones, més una vintena de ferits, dimecres passat, en una nau industrial de la nostra ciutat, al carrer Guifré, arran del paorós incendi, ha tret a la llum que des de feia anys hi vivien, en condicions indignes, prop de 100 persones, ningú sap amb certesa el nombre. És un fet escabrós que ens omple de dolor i de vergonya. De dolor perquè tota vida humana té una immensa dignitat pel sol fet d’existir i també perquè hi ha tantes persones -sovint quasi invisibles- que malviuen molt a prop nostre. I de vergonya perquè en el segle XXI no podem permetre que hi hagi aquestes bosses de misèria en ciutats civilitzades. Al nostre campanar hi ha una pancarta, plena de pols, que diu “Era foraster i em vau acollir”, una crida que aquesta setmana s’ha fet tràgicament actual i a la qual d’una manera o altra hem de respondre. Ens ha de preocupar la sort d’aquests germans nostres i ens ha de preocupar també que només a Barcelona hi ha 70 assentaments similars que allotgen unes 400 persones, en naus industrials, en locals tancats o en solars pendents de construir.

A Barcelona l’alcalde Xavier Trias va crear l’Oficina del Pla d’Assentaments irregulars. Des d’aleshores el consistori de la Ciutat Comtal disposa si més no d’un cens actualitzat, cosa que sembla que no existeix a Badalona. Per no tenir no tenim ni un CUES un centre d’emergències i urgències en condicions en una ciutat com Badalona, amb més de dos-cents mil habitants censats, llevat d’una masia restaurada, clarament insuficient.

Diverses entitats ciutadanes s’estan pronunciant. Amb respecte i amb fermesa demano al nostre alcalde que demani perdó institucionalment -més enllà d’opcions partidistes- perquè l’Ajuntament, o els ajuntaments, no han liderat amb prou diligència, amb la col·laboració de la societat civil, a atendre solidàriament, ni que fos amb procediment d’emergència, a aquests germans nostres i a tants d’altres que encara no han sortit a la llum. Darrera d’aquestes persones hi ha unes històries de vida, sovint tràgiques.  Estic d’acord en que no és fàcil, però s’han de trobar camins, ni que sigui testimonials i mai no s’haurien de criminalitzar. Podem ajudar de moltes maneres directes o indirectes a aquests i a d’altres germans nostres en l’existència que busquen un sostre digne, en pisos d’acollida, amb masoveries urbanes, amb xarxes solidàries d’habitatge...

Predicar en el desert és una frase popular que tots entenem. Predicar en el desert és esforçar-se inútilment a convèncer algú d’una cosa justa o raonable. La frase té un origen bíblic s’inspira en la frase de Sant Joan Baptista que hem proclamat: “soc una veu que crida en el desert.” Joan predica en el desert a l’altra banda del riu Jordà on batejava, plantant cara als dirigents de la Terra promesa on els dirigents no se l’escolten. El tema de la sandàlia, segons a alguns biblistes, és una referència a la llei del levirat un gest simbòlic per part del qui pretén endur-se l’esposa. Joan els adverteix que ja es troba enmig d’ells un a qui no coneixen, que serà simbòlicament el veritable espòs d’Israel. Però la dita no és completa, la frase completa, si més no en castellà, diu “qui predica en el desert perd el sermó”. Espero que no sigui la sort d’aquestes pobres meves paraules, que no es perdin del tot i que algú les escolti.

Divendres vinent dia 18 festa de la Mare de Déu de l’Esperança, a dos quarts de vuit del vespre ens reunirem a l’església, resarem vespres i després celebrarem l’eucaristia en sufragi d’aquestes víctimes. La missa està organitzada per la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, que té el diàleg interreligiós com un dels seus objectius. No oblidem que la majoria d’ocupants de les naus del Gorg eren subsaharians, musulmans, de Gàmbia i Senegal. En el decurs de la celebració escoltarem testimonis destinats a sensibilitzar-nos davant d’aquest drama.

Enmig del dolor, una llum d’esperança: el nostre feligrès Jose Martín Ríos, un dels organistes de la parròquia, en aquesta celebració de divendres ingressarà com a novici en la congregació dels Dolors.

Estimats, s’acosta Nadal, és diumenge de goig, però estem de dol.