Sintonies

Solemnitat de Tots Sants, 2020

Una vegada vaig presentar una amiga que vivia habitualment a la Xina, a un amic que acabava de tornar a Badalona després d’uns anys de viure a un país de l’Est d’Europa. De seguida van sintonitzar i es van posar a conversar; després em van explicar el motiu de la seva sintonia: “quan vius lluny de la teva terra, et fixes en coses que abans potser no et fixaves, com ara el canvi d’estacions, l’arribada de la tardor, les fulles seques...”dones valor a coses petites que abans, en el teu país d’origen (ambdós eren catalans) et passaven desapercebudes... Fou una senzilla lliçó de vida.

Diuen que quan pugem a un vagó del metro on hi viatja poca gent i, dissimuladament, donem un cop d’ull als altres viatgers, de seguida hi ha un cinquanta per cent que ens cau bé i un cinquanta per cent que no. No sabem el per què, és una reacció espontània: aquelles persones no les coneixem, és la primera vegada que les veiem i en canvi ja les classifiquem, potser ja les etiquetem per la manera d’anar vestides o de comportar-se, ja fem un judici que hauríem de qualificar de temerari... Si hi parléssim ens adonaríem que gairebé mai no ens hem de refiar d’una primera impressió. Però si a més coneguéssim les seves vides potser sintonitzaríem amb els qui ens havien caigut malament amb una sintonia molt més pregona.

Escriu mossèn Rius Camps en el seu comentari a l’evangeli d’avui a Catalunya Cristiana: “la sintonia de l’Esperit de les benaurances trava totes les persones lliures, sense cap mena de lligam i d’intermediaris.” Sí, es crea una sintonia especial entre els qui estimen ser pobres, entre els qui estem de dol, entre els humils, entre els qui tenen fam i set de justícia, els compassius, els nets de cor, els pacificadors i els perseguits.

Dissabte vinent, dia 7 de novembre, el nostre arquebisbe  Joan Josep, demanarà al Papa Francesc que Joan Roig Diggle, un noi de dinou anys de El Masnou sigui inscrit en el Llibre dels Beats màrtirs. Xavi Prado, sacerdot mexicà actiu a Santa Coloma de Gramenet, la ciutat on morí Joan Roig, escriu arran d’aquesta bona notícia unes benaurances adreçades a aquest noi, fill de mare anglesa, a qui occiren al començament de la guerra civil pel fet de ser creient:

“Dear John, beneït sigui el tret de gràcia que et va concedir el martiri per fidelitat a Jesucrist i pel teu compromís d'acompanyar a altres més joves que tu, en temps tan confusos. Feliç tu, jove Joan, si el testimoni del teu perdó incondicional durant la guerra civil és capaç d’influir avui en la teva església local de Barcelona, en els veïns del Masnou on vas viure, en els successors d'aquells partits polítics en pugna i en els governs actuals.

Feliç tu, Joan Roig, per l’amor a la teva mare, al teu pare i a les teves dues germanes. Pel teu esforç en el treball i en els estudis. (...) Per ser monitor d’adolescents. Per la teva fidelitat a l’evangeli. Per teu afecte a l’Eucaristia. Per la teva set de justícia social. Per la teva vida sencera i la teva beneïda mort.

Beat tu, jove Joan Roig i Diggle, màrtir a Santa Coloma de Gramenet el 12 de setembre de 1936: les despulles mortals (relíquies) del teu cos brutalment assassinat conservaran viu el testimoni del teu perdó tan humà, que només pot ser diví

Avui és Tots Sants és a dir és la festa de totes aquelles dones i tots aquells homes benaurats que han estimat en plenitud, els noms dels quals estan guardats en el cor de Déu, encara que no tinguin un lloc propi al calendari. Que el Senyor ens permeti de formar part un dia d’aquesta gran assemblea de benaurats que, espontàniament, sintonitzen entre si perquè han fet una opció fonamental.