sábado, 6 de enero de 2018

La bellesa del baptisme

L’Epifania que vam celebrar ahir, el baptisme de Jesús que celebrem avui i les noces de Canà, formen un tríptic magnífic de la manifestacions del Senyor.  La revelació als pobles no creients, el fet de baixar a les aigües del Jordà per sortir-ne renascut i el signe de regalar un amor de caritat abnegat a uns nuvis, són tres fars lluminosos. Els qui hem fet l’experiència de reviure el nostre baptisme a Terra Santa, al Jordà, o heu renovat les vostres promeses matrimonials a Canà ho enteneu perfectament.
“Que els injustos abandonin els seus camins i els homes malèfics els seus propòsits, que es converteixin al Senyor.” Era el clam del profeta Isaïes. És també el nostre clam quan topem amb la iniquitat del mal que pren tantes formes: el menyspreu, la prepotència, la inflexibilitat, l’esclerosi mental... Al punt contraposat tenim aquest Jesús que es dreça com un home nou i lliure de les aigües del Jordà i Joan que el veu amb la seva resplendor  mentre sent la veu del cel “Ets el meu Fill, el meu estimat en tu m’he complagut”. El veu i el sent. Quants pares heu pensat i heu sentit semblantment en veure el vostre fill o la vostra filla amb ulls d’amorosa contemplació i n’heu admirat la seva llibertat interior.
Mai no oblidaré aquell pare jove que plorava d’emoció mentre sentia la fórmula del baptisme: “Jo et batejo en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant...” Potser eren llàgrimes d’emoció, d’agraïment, d’alliberament o potser tot plegat.
D’un temps ençà s’ha anat popularitzant en les misses que els  nens que s’estan preparant encara per  la primera comunió s’acostin al celebrant amb les mans creuades sobre el pit i el mossèn els faci el senyal de la creu al front. És un signe que agrada a petits i grans. Com que aquí hi ha molts nens i moltes nenes de catequesi, ens passem una bona estona traçant el senyal de la creu al front dels més petits.  Més enllà d’un gest mecànic, em fa reflexionar sobre la importància d’ésser signats així. És talment una benedicció i una protecció
He observat que en una cèntrica església barcelonina, també s’acosten adults a l’hora de combregar fent el mateix gest. Em van explicar que són els catecúmens que en aquella mateixa comunitat es preparen per ser batejats la propera Pasqua. En una societat on l'Església no gaudeix de prestigi social i on es vol relegar a Déu a l'esfera del que és privat, el Senyor segueix tocant cors. Per a Diego, un catecumen el que més l'atrau de la fe cristiana és «la il·lusió de viure, l'equilibri per a la vida, la pau, la tranquil·litat i l'harmonia en tots els meus actes i pensaments. He descobert que ara tot encaixa i té sentit veient les coses a través dels ulls de Déu. Per Aitor, de 24 anys i de la diòcesi de Sant Feliu, «el que més m'agrada del cristianisme són els valors que Jesús promulgava i que tant li feia la classe social de les persones: pobres, rics, lladres, etc., per a Déu tots són iguals ». Però no només han descobert a un Déu personal i amorós, sinó que també han trobat una comunitat cristiana «que s'ajuda sense esperar res a canvi. He descobert un món nou per a mi que, sens dubte, m'acompanyarà tota la vida », afirma l’Irene. També en Sergi subratlla «la sensació de comunitat, de mai estar sols». Sergi sempre havia estat interessat en la fe cristiana, però mai s’havia atrevit a visitar una església i preguntar ...

Estimats germans i germanes, renovem la nostra fe baptismal.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.