Corpus 2022

 El cos i la sang de crist 2022

La primera eucaristia tingué lloc en un context molt difícil, de persecució. Perquè Jesús els havia indicat que volia celebrar el sopar a ciutat, a la casa d’un personatge anònim, que l’evangeli ni cita. Era una sala ben arreglada, però recòndita, hi planava la traïció de Judes. Allí al cenacle, es posa en relleu que Jesús percep, la incomprensió  dels deixebles i la imminència del procés i  la mort. I no obstant tot això Jesús ha volgut organitzar una festa que ha preparat llargament. I una festa destinada a ser perpetuada pels segles dels segles. Una festa que va acompanyada d’un missatge d’amor abnegat totalment oposat a la revenja. No és sols l’aliment bàsic (el pa) si no també l’aliment festiu (el vi). Diuen els biblistes que Jesús al Sant Sopar no va dir exactament “això és el meu cos”, “aquesta és la meva sang”, si no que va dir “això el meu cos”, “aquesta, la meva sang”. El verb “ésser” és propi de la nostra mentalitat occidental. I avui l’usem cada dia: jo sóc d’aquest partit o de tal altra, jo sóc d’aquest equip, jo sóc d’aquest grup... cal que recordem que per poder pertànyer a un grup o a un altre, primer he de ser jo: jo sóc, que vol dir jo existeixo, podent no haver existit mai. Tinc ésser. Sóc un ésser. L’eucaristia recopila aquells tres anys de vida amb els deixebles: els ensenyaments, les paràboles, les llargues caminades, les discussions, les abraçades, les persecucions, els miracles, tot. Però especialment és l’expressió de dos manament més difícils: el d’estimar els enemics i el de l’atenció als més vulnerables. 

L’altra escenari de l’eucaristia és Getsemaní. Aquell hort de les Oliveres on Jesús solia anar a pregar i on Judes prou sabia que el trobaria, és l’indret on Jesús travessa una veritable passió interior que el fa suar sang i alhora la presència amorosa del Pare, que li atansa per mans de l’àngel el calze de la benedicció i de l’acceptació de la passió.   

I l’evangeli que hem proclamat, un dels relats del que anomenem la multiplicació dels pans i dels peixos és un precedent evident de l’eucaristia. Però una eucaristia celebrada a la intempèrie. Així com a Getsemaní, Pere vol emprendre encara una lluita armada, ferint amb l’espasa el criat del summe sacerdot, l’ungit, Jesús el fa adonar del seu error,  li fa retornar l’espasa a la beina, recordant-li que qui a ferro mata a ferro mor. Una cosa és evident, que si aquells cinc-mil homes s’haguessin aixecat en armes proclamant que Jesús era rei,  hi hagués hagut una revolta i una sedició.  Jesús no vol dispersar la multitud però sí que vol que emprenguin un altre camí, no el de la lluita armada, no el de la victòria militar, si no el de seure pacíficament en grups a mesura humana -us deixo la pau, us dono la meva pau- i compartir el pa.  Només la vida comunitària, els grups humans a mesura humana, podran canviar el curs de la història. 

Avui, en sortir a la intempèrie, a l’aire lliure, als carrers i places de la ciutat, estem mostrant com un estendard un aliment que ens enforteix per viure en comunió amb tots. Molts no ho entenen, però potser perceben que hi ha un misteri rere aquest passeig festiu. Som coherents amb el nostre compromís cristià? El Cardenal Joan Josep, a la carta dominical d’avui mateix afirma que l’eucaristia i l’amor als germans estan estretament units. Tant que el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull diu que anar a visitar un malalt és també adoració.

Avui quan veiem la comunió passejant pels carrers, l’hòstia blanca dins la custòdia daurada, amb el tàlem, els infants de comunió, les colles populars, preguntem-nos si realment vivim en comunió, si som persones de comunió, de perdó i de diàleg. Si realment aquesta passejada festiva va acompanyada d’una atenció personalitzada envers els més febles. Aquest sagrament ens dóna força no solament per estimar millor els amics, sinó àdhuc, per estimar els enemics. Al sud de França hi ha una escultura del Bon Pastor. Quan hom s’hi apropa s’adona que Jesús porta penjat al coll, en lloc d’una ovella, al mateix Judes. És realment l’ovella escarriada que ha provocat el prendiment del Mestre i la dispersió dels apòstols, la que Jesús recupera amb amor abnegat.