Lleugers d'equipatge
Estimats germans
i germanes:
Hi ha persones
que quan viatgen tendeixen a anar molt carregades amb maletes grosses i
pesades. Segurament pensen en un si de cas o potser volen canviar-se cada dia
de roba. Les persones que tenen més experiència tendeixen a alleugerir
l’equipatge i si van amb avió no l’han ni de facturar. Sempre recordo un bon
amic d’Estats Units que travessava l’Atlàntic amb una maleta petita amb el més
imprescindible. Deia que anava a cases d’amics i que no li mancaria res i si li
mancava quelcom s’ho compraria.
Jesús aconsella
els seus apòstols que viatgin lleugers d’equipatge. Si confien en la
Providència no els ha de mancar res. Jo em pregunto si hi creiem prou en la
Providència. És important calcular i preveure però permetent sempre que Déu
intervingui. És important recordar, és a dir, tornar a passar pel cor, aquells
moments de la vida personal o de la història de l’Església que la Providència
de Déu ha intervingut.
Els pelegrins
que han fet el Camí de Sant Jaume saben prou que les motxilles han de ser
lleugeres i sovint es van desprenent de coses pel camí. La nostra vida és un
pelegrinatge en el decurs del qual hem anat acumulant. Quan s’ha de desfer un
pis ens adonem de la quantitat de coses i coses sobreres que hem anat acumulant
en el decurs dels anys. I ens costa de desprendre’ns. Així com sol ser sa
aprimar-se també ho és de tant en tant fer neteja pensant en un mateix i en els
altres. La pobresa de l’indispensable ens fa lleugers. I ens fa més sensibles a
les necessitats alienes i a donar-hi resposta.
Les persones que
arriben a les nostres costes, els refugiats que demanen asil, han de viatjar
amb ben poc, l’elemental. Però la seva pobresa ens interpel.la. Com deia
aquesta mateixa setmana l’alcaldessa de Barcelona, en un acte al costat del
Cardenal Omella, nosaltres podem salvar els pròfugs de les aigües, però ells
ens salven de la misèria moral.
Divendres va
morir en Francesc Giol, probablement un dels laics més actius i compromesos de
l’església que fa camí a Badalona. Ha estat impressionant de veure com ha estat
acompanyat en tota la seva malaltia i especialment en aquestes darreres setmanes.
Home de diàleg i d’entesa ha fet de Sant Francesc d’Assís, el pobrissó, un dels
referents de la seva vida. Que ell vetlli pels qui encara som aquí i perquè com
ell, quan hàgim de marxar, ho fem també lleugers d’equipatge.
Comentarios
Publicar un comentario