domingo, 15 de julio de 2012


Consignes vàlides per avui.

Diumenge XV de durant l’any

Som en una Església tota ella missionera. Cadascú de nosaltres hi té la seva missió i tots som deixebles. Aquest passatge fou escrit els anys 70 ja passada la mort i la resurrecció del Mestre quan els apòstols “recorden” és a dir, tornen a passar pel cor aquelles consignes que Jesús els havia donat i que són  encara plenament vàlides avui:

1) “aneu de dos en dos”. Davant un tribunal, calia que fossin dues persones perquè el testimoni fos vàlid. Encara avui quan a l’Església celebrem un casament demanem dos testimonis, si més no un per banda. La companyia és també recolzament, força, motivació per acomplir la missió i per vèncer les dificultats; el seguiment de Jesús no és un afer privat, és una responsabilitat comunitària. Quan el Sant Pare visita un indret va sempre acompanyat del bisbe del lloc. És l’expressió plàstica de la col·legiat. Però personalment penso també en el testimoniatge que donen –i que han de donar- molts matrimonis. Els qui formeu part dels EMD ho sabeu bé. Penso també en el “dos per un lloc”, dues persones que comparteixen una mateixa responsabilitat, però que se senten lliures perquè cadascuna sap que una altra la recolza.

2) “emporteu-vos sols allò que sigui estrictament necessari”. De fet Lluc quan parlarà de la missió als pagans encara serà més radical: allí no podran portar ni bastó, ni sandàlies, ni dues túniques (9,3).  És la simplicitat. Els únics instruments han de ser els de la marxa per la missió. Cal un despreniment propi d’aquells que només posen la confiança en Déu, i no en els diners, en les  comoditats i en les seguretats. Veiem que és el que avui molts valoren a les comunitats: els atrauen aquelles que són més simples, que confien en la Providència. A molts els distreu la riquesa, la litúrgia massa complexa, els discursos massa recargolats. Aquesta simplicitat l’ experimenten per exemple els qui fan el camí de Sant Jaume. A mesura que avancen, tot es torna més pesat, fins la motxilla ens sobra... Hem de caminar lleugers d’equipatge. 

3) “no us deixeu impressionar per un possible refús ...” Els apòstols havien assistit moltes vegades al refús de Jesús per la gent del seu poble. I la Passió fou el gran refús. En la missió cristiana també hi ha fracassos. L’important és saber veure el per què dels fracassos. Per què aquella iniciativa a la parròquia va deixar de funcionar? Per què aquell grup o aquell equip ho vam deixar córrer? També a l’Església és important la sostenibilitat de les accions. “Espolseu-vos la pols dels peus”, és com dir “no us hem volgut prendre res, fins la pols us deixem”. Si en un lloc no t’accepten. no hi perdis el temps. Hi ha prou indrets on anar. En el fons és el respecte a la llibertat de cadascú. Cal cercar i trobar el temps oportú. I esperar el dia com hem escoltat en el salm que “la fidelitat i l’amor es trobaran/s’abraçaran la bondat i la pau”.                


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.