Sant Josep, custodi sensible

Homilia Diumenge IV d'Advent (18/12/2016)

Som a prop de Nadal i l’evangeli ens presenta una altra figura d’aquest temps, important i actual: sant Josep. Mateu presenta a Josep com a “just” és a dir sensible per a les coses de Déu (Larrañaga). Ell era, en paraules del salm 23 que hem cantat, l’home “de cor sincer i les mans sense culpa”.

Un bon dia va arribar a Josep –no sabem com- la notícia, potser la sospita, que Maria estava en estat. Davant de l’opinió pública, una de les humiliacions més grans per un espòs en la vida social és el fet, o el rumor que la seva dona li és infidel.  El llibre del Levític preveia el que calia fer amb les adúlteres: divorci automàtic, gran escàndol i una pluja de pedres...

L’oportú anunci de l'àngel a Josep es produeix dins d'un somni i comporta un triple missatge, ben actual:

“No tinguis por”. Missatge comú a l’anunci de Maria. Missatge reiterat pels àngels als pastors, missatge de resurrecció. Han passat dos mil anys i continuem presoners de la por... En un reportatge recent de Josep Massot (La Vanguardia 11/12/16) se’ns parlava de diversos tipus de por actuals: por de l’altre, por de l’emancipació de la dona, por de saber, por de la llibertat, por del futur, por de parlar, por de conèixer-se un mateix. Una por que ennuvola i paralitza. No tinguis por. I Josep no va tenir por. I Josep, sensible a les coses de Déu, accepta el seu paper i calla. Escrivia Hemingway que calen dos anys per aprendre a parlar, i seixanta per aprendre a callar. Però el seu silenci és un silenci actiu. Josep, embolcallat de silenci, inspira silenci. El silenci és la seva lloança, el seu geni, la seva atmosfera...

Segon: Refermar que en aquell naixement hi ha una intervenció divina; però és que, ben mirat, en tot naixement hi ha una intervenció de Déu. Els pares posen les condicions de possibilitat, però el miracle de la vida és obra Déu.

Tercer: posar nom a Jesús. Això és, legalment, fer de pare. Es la única paraula que sabem amb veritat va pronunciar Josep: “Jesús”, un nom que contenia un missatge. Un missatge de salvació.

Santa Teresa de Jesús, la doctora de l’Església, va propagar el culte al gloriós patriarca. Hi ha una cançó popular que porta per títol  “Alegria de Sant Josep”, està recollida al cançoner popular d’Aureli Campmany. La lletra, que descriu el naixement de Jesús, és d’una innocència deliciosa. Hi ha un fragment de la cançó que diu: “Verge: si voleu ballar,/l’infant vos tindré una estona// Balleu vós, l’espòs Josep;/balleu vós en bona hora./Josep se’n posa a ballar/ab jupeta y calça closa”.  Es veu que aquesta cançó es remunta al segle XVI i això em fa pensar que era de l’època que els frares carmelites anomenats popularment “Josepets” van divulgar la devoció a aquest gran sant. Potser en aquell temps no era culturalment tan estrany ballar d’alegria, com fan avui encara molts pobles de l’Àfrica.

Al Concili Vaticà I, més de 300 pares van sol·licitar l’elevació de Sant Josep, com  a patró de l’Església Universal. I així el declarà el Papa Pius IX, el 8 de desembre de 1870. Aquestes grans decisions no s’improvisen. Quatre anys abans, el 1866 a Barcelona s’havia constituït l'Associació de Devots de Sant Josep que arribà a tenir 600.000 associats, així com la revista El propagador de la devoció a Sant Josep (1866) (actualment Temple) Aquesta associació està en la rel de la construcció del temple de la Sagrada Família que avui rep milions de visitants.

Aquí a Badalona, a l’altar major antic, neoclàssic, hi havia una gran imatge de Sant Josep. Sant Josep va passar a ser el titular de l’església germana i encara abans de la capella de Roca i Pi. Avui aquí es venera en una capella lateral. Hi ha l’escena del taller de Natzaret i també la de la seva santa mort.

Que Sant Josep, que va cercar un estatge digne per Jesús ens ajudi també a nosaltres a preparar la seva vinguda, fent silenci al nostre cor.