Pedres encara?

Diumenge cinquè de Quaresma 13/03/16

Diuen que si Sant Josep hagués acusat Maria d’adulteri, la Verge també hagués pogut ser lapidada. La trobada de Jesús amb la dona adúltera, doncs, devia ressonar especialment en el cor del Senyor. 

La lapidació és un mitjà d’execució molt antic: consisteix que els assistents tirin pedres contra el reu fins a matar-lo. Com que una persona pot suportar cops forts sense perdre el coneixement, la lapidació pot produir una mort molt lenta. Dissortadament encara avui al món la lapidació continua: aquest procediment tan cruel està localitzat en països d’Àfrica, d’Àsia i d’Orient Mitjà, on es castiguen les persones que mantenen relacions sexuals il·lícites. La majoria de les víctimes de lapidació del món són dones. Aquesta tendència es pot veure clarament a Iran on 7 de cada 10 persones que esperen ser lapidades són dones, segons Amnistia Internacional.

Quan aquells fanàtics porten al Mestre la dona sorpresa en adulteri, Jesús té la sang freda de dibuixar a terra amb el dit. Què escrivia? No ho sabem, però potser feia com els jutges que primer escrivien la sentència en silenci i després la proclamaven. “Aquell que estigui lliure de pecat que comenci a tirar pedres”. Jesús posa en evidència els botxins, que comencen a desfilar “començant pels més vells”, fins que els deixen tots dos sols. És una escena sublim de  misericòrdia: posar els ulls amorosos en la misèria de l’altre. El diàleg és clar i rotund: “tampoc jo no et condemno” li diu Jesús, contravenint la llei mosaica. Era l’únic que no tenia pecat i es nega a condemnar-la, li recomana senzillament que no pequi més.

Certament que entre nosaltres ja no existeix la pràctica de la lapidació, però hi ha moltes maneres de tirar pedres als altres: la maledicència, la calúmnia, la difamació, l’insult... No són pedres físiques, però poden ser anònims, campanyes orquestrades, articles escandalosos. Hi ha la mort física, però hi ha també la mort moral...

Quanta hipocresia! Obsessionats en veure els defectes i pecats dels altres, en denunciar-los, ens oblidem dels propis. I ens oblidem d’allò que ha dit el profeta Isaïes i que va en contra dels nostàlgics fonamentalistes: “No recordeu més el temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer ¿no us n’adoneu?”. En la mateixa línia se situa Sant Pau amb la imatge de l’atleta: sap que si un corredor es gira per mirar enrere perd avantatge. Fem que la Quaresma esdevingui la primavera de l’esperit.