Pensar com Déu


Homilia diumenge XXIV de durant l'any (13/09/15)
I vosaltres qui dieu que sóc? Aquesta pregunta de Jesús travessa la història. Es pot “dir” amb paraules , però es “diu” sobre tot amb les obres, amb els exemples, amb el testimoni, amb la manera de viure. Ho ha explicat clarament Sant Jaume en la segona lectura.

En temps de Jesús circulaven rumors sobre la seva identitat. Les respostes eren molt variades però no es corresponien amb aquella experiència tan bonica i tan fonamental que Jesús va fer en el Jordà i que era la font de la seva llibertat interior: sentir-se elegit i estimat per Déu. I quan el Mestre s’adreça als deixebles i els pregunta: i vosaltres qui dieu que sóc? Pere, impetuós, li respon: “¡Tu ets el Messies!” Però Simó pensava en un Messies que els havia d’alliberar del jou dels romans, emprant la violència i també la revenja. I aquell messianisme certament no era el de Jesús, que havia vingut a anunciar un Déu d’amor i de pau, de misericòrdia i de perdó... Per això quan Jesús continua parlant i els parla del gran rebuig de què serà objecte, Pere - pensant fer-li un favor- es posa a dissuadir-lo, perquè ell té unes altres expectatives del Mestre. I Jesús el tracta de Satanàs, és a dir “l’Adversari”.  Diuen els biblistes (Rius Camps) que l’expressió que Jesús va emprar  era: “Ves-te’n darrere meu Satanàs”, perquè no tens la teva ment en les coses de Déu sinó en les dels homes. Pere en realitat no anava darrera de Jesús, no el seguia, per això després al darrer sopar no acceptarà que li renti als peus i a l’hora amarga de la passió renegarà d’ell tres vegades...  La conversió de Pere serà un procés molt llarg.

Tinc present un quadre d’El Greco que es diu “Les llàgrimes de Sant Pere”, el gran pintor d’icones cretenc transmet amb força i tendresa el penediment del cap dels apòstols. I probablement tots tenim present també aquella imatge de Sant Pere de Subirachs a la Porta de la Passió de la Sagrada Família: és la d’un home afeixugat per haver dit que no.

Avui Jesús et pregunta: i tu qui dius que sóc jo? Penses com Déu? Tens una mirada àmplia sobre la realitat?  O més aviat la teva mirada és de curt abast? Penses en clau d’èxit, de competitivitat? O estàs disposats a acceptar que de vegades ve el fracàs?  Ets col·laborador o sets rival? 

Demà celebrarem la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. En l’escàndol i el fracàs de la Creu hi ha la revelació i el triomf veritable. Per això avui, prop de l’altar, ratifiquem amb el salmista la nostra voluntat de continuar caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor.

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

El calze i l'arpa

Carta abierta al profesor Lorente sobre los restos de Colón