Les veritables temptacions

Diumenge XXI de durant l’any 31/08/14

La setmana passada escoltàvem l’elogi de Jesús a Pere. Avui escoltem el retret que el mateix Jesús li fa. Per què? Perquè Pere provava de dissuadir-lo amb bones raons. Jesús arriba a dir: “fuig d’aquí Satanàs”, però no pas perquè Pere sigui un dimoni –era un home temperamental i feble- si no perquè darrera d’aquell discurs que Pere li fa, Jesús hi descobreix l’esperit del mal. Els esdeveniments de la nostra vida: el final d’unes vacances, el començament d’un nou curs, la malaltia d’un ésser estimat, una nova feina... els hauríem de llegir sempre en clau de fe i hauríem d’entendre que hi ha circumstàncies que ens porten a Déu i d’altres que ens n’allunyen. I per això necessitem posar una certa distància envers els esdeveniments, no podem permetre que se’ns mengin... Sant Pau ens dóna un gran consell: “no us emmotlleu al món present, transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses.” Però aquesta mirada en profunditat no s’improvisa, cal educar-la.

La temptació és tot allò que ens allunya de la nostra missió. Popularment anomenem “temptacions” a coses poc rellevants: menjar a deshora, comprar una cosa que pot semblar supèrflua, tafanejar...diem i de vegades cofois: “he caigut en la temptació”... tot això són frivolitats i segurament les hem d’evitar. Però no: les veritables temptacions són més subtils i quan més grans som més subtils es tornen. La veritable temptació és la supèrbia que ens porta a creure que som autosuficients i que no necessitem dels altres;  és l’enveja, és a dir, la tristesa pel bé aliè; és l’ambició desmesurada que ens porta a passar per sobre de tot per assolir els nostres propòsits... Això sí que són temptacions veritables. “És fonda la temptació?”

En Bernat té sis anys. És un nen eixerit. Fa poc li va preguntar a la seva mare: “Mare, és molt fonda la temptació? La mare va quedar molt parada: “Per què m’ho preguntes, fill meu?” “És que l’avi quan resa el parenostre diu `no ens deixis caure en la temptació´ i jo vull saber si és molt fonda”. Els nens de vegades, sense saber-ho són grans teòlegs. Jo li respondria al Bernat que sí, que la temptació pot ser molt fonda i que s’hi hi caiem podem prendre mal. Recordo una pel·lícula on el diable que tempta Jesús a l’hort de Getsemaní, va vestit del nostre temps i li mostra a Jesús ràpidament en una pantalla imaginària tot el que passarà després de la seva mort en creu: la fam, les guerres de religió, la Inquisició, la crema d’heretges, els abusos, les corrupteles… i li diu a Jesús: “Veus? De què servirà la teva mort?”. Quina temptació! Realment és cert el que diu l’evangelista Lluc, que acabades les temptacions del desert el diable el va deixar per una millor ocasió. És aquesta, la de Getsemaní: fer-lo dubtar que la seva mort servirà per alguna cosa. Aquesta sí que és una temptació subtil. Sortosament Jesús no hi va caure i per això nosaltres encara continuem creient en ell.

Jeremies es lamenta dient: “ja no puc més!”. Quantes vegades repetim aquesta lamentació i de vegades ben justificadament: ens sentim afeixugats, cansats, desencisats, perplexos... Però la temptació fora creure que tot depèn de nosaltres i sabem que no és així. Sant Ignasi deia: “treballar com si tot depengués de nosaltres, confiar com si tot depengués de Déu”. Que quan avui a l’eucaristia resem “no permeteu que caiguem en la temptació”, ho diguem de tot cor. I si hi caiem, aixequem-nos!