Crist Ressuscitat ho abraça i ho il·lumina tot

Hem cantat després de la primera lectura del llibre del Gènesi: “quan envieu el vostre alè reneix la creació/i renoveu la vida sobre la terra.” Com ressonen en nosaltres aquestes paraules! Com esperem un renaixement de la creació! Aquests dies de confinament els qui tenim el privilegi de viure voltats de natura hem observat com n’ha estat de diferent el comportament dels animalons... Com els peixos de la bassa de Sant Miquel, han tornat a pujar a la superfície, com els conills i els porcs senglars corren pels camins de dia, com s’atansen les orenetes i els pardals... talment com si sentissin que recuperen els seus espais propis, massa sovint envaïts per la presència humana.

Diu el Papa Francesc, fent-se ressò d’un gran pensador el P. Teilhard de Chardin a la Laudato Si:  “El fi de la marxa de l’univers radica en la plenitud de Déu, que ja ha estat assolida per Crist ressuscitat, eix de la maduració universal. El fi últim de les altres criatures no som nosaltres. Però totes avancen, juntament amb nosaltres i a través de nosaltres, cap al terme comú, que és Déu, en una plenitud transcendent en què Crist ressuscitat ho abraça i il·lumina tot. Aprenguem com feia Antoni Gaudí de llibre obert de la natura. “Perquè cada criatura reflecteix alguna cosa de Déu i té un missatge per ensenyar­nos.”(LS)

Avui celebrem la gran resposta de Déu Pare a la mort- aparentment absurda- de Jesús en la Creu. Diu mossèn Rius Camps comentant l’evangeli que hem proclamat: [demà], ‘quan resplendeixi el sol del primer dia d’una nova setmana’, no anirem al sepulcre, com feren Maria Magdalena i Maria, la mare de Jesús – una identificació que crec que mai ningú no havia fet- perquè aquell sepulcre ha quedat buit per sempre. Però el mateix àngel del Senyor ha fet rodolar la llosa que pesava sobre els nostres caps i s’ha assegut damunt d’ella per impartir-nos una lliçó. Igual que s’adreçà a aquelles dones espaordides, l’àngel com a portaveu de Jesús ressuscitat ens asserena en aquests moments en què estem estressats per tantes i tantes males notícies que no paren de comptar morts o gent infectada per un virus diminut que ha qüestionat les nostres seguretats.”

Aquests dies de dol en la nostra família per la mort del meu pare ara fa dos mesos, he recordat molt l’entrevista radiofònica que l’abat de Montserrat,  el P. Josep Maria Soler, ens va concedir a Ràdio Estel, on va donar testimoni públic  de la seva fe, una fe que va qualificar de “treballada”. I va parlar-nos de la mort del seu pare: “ara t’has de creure tot allò que prediques sobre la Resurrecció”. És el mateix que jo sento.

La bellesa allunya la por. Els artistes han intentat atansar-se al Misteri, difícilment expressable de la Resurrecció. A la Sala d’Audiències del Vaticà, la sala Nervi –construïda en temps de sant Pau VIè- al fons de l’escenari, hi ha una imatge impressionant de Crist Ressuscitat. És de l’escultor Pericle Fazzini i mostra en una gegantina escultura de bronze com el Mestre s’alça de la seva tomba, voltat de bellesa, glòria, majestat i força: talment una explosió irrefrenable. Uns raigs radials volen transmetre l’excepcionalitat de l’esdeveniment, així com la força increïble del Ressuscitat que venç les tenebres de la mort.

Una de les escenes més belles de la Passió de Mel Gibson (que contrasta amb les imatges crues de la pel·lícula) és, precisament, el moment de la Resurrecció. És una seqüència breu, al final de tot. És el desvetllar-se suau i plàcid d’un Jesús nu que inicia una nova vida. Una altra manera d’entendre la Resurrecció, gens espectacular, però complementària.

I aquests dies ha corregut per les xarxes l’actuació d’un cor del País Basc, al Museu Gugenheim. Un grup de noies i nois amb les cames submergides en l’aigua de l’estany, canten bellament i amb la joia al rostre la cançó Bring me litten water Silvie (“Porta’m una mica d’aigua Silvie”), una cançó d’esclaus, acompanyant-se de gests i de picar de mans. En aquest temps de Pasqua que encetem, m’ha fet pensar en els batejats, en els renascuts. I en general en tots nosaltres, que després d’aquest temps de sepulcre, n’anem sortint a poc a poc, amb les mans netes.

Estimats germanes i germans per difícils que siguin els moments que ens toqui viure, tinguem la seguretat que Crist ha assumit en ell mateix aquest món material i ara, ressuscitat, habita en la intimitat de cada ésser, embolcallant­lo amb el seu afecte i penetrant­lo amb la seva llum.

Estimades amigues i estimats amics, us desitgem que allí on us trobeu, pugueu viure una bona Pasqua. També els deixebles de Jesús, després d’uns dies tristos de foscor i aïllament, van experimentar la proximitat lluminosa i l’alegria exultant del Ressuscitat que els va canviar la vida. Bona Pasqua!