El virus del poder

Homilia diumenge XVII de durant l'any

Estimats germans i germanes,

Davant del miracle dels pans i els peixos de l’evangeli d’avui, podria quedar una mica amagada una temptació que l’evangelista relata al final del text que hem llegit i que potser és la clau d’interpretació de tot el que hem escoltat: “Jesús sabent que anaven apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya”. Ho tenia molt fàcil: les masses l’aclamaven, era un bon líder, de paraula convincent, de gestos prodigiosos... però Jesús defuig aquesta temptació i se’n va tot sol, com solia fer quan pregava.

La temptació del poder. Hi ha una novel·la històrica recent d’un capellà català que exerceix el seu ministeri a Colòmbia, Martí Colom. Es titula La Renúncia i fa referència a la renúncia històrica de Celestí Vè al papat perquè notava que li podia entrar el virus del poder.

Com ens aferrem a la nostra parcel.la de poder gran o petita! Ens imaginem que el poder és bo i que l’hem d’arrabassar per poder-lo exercir millor que els altres. I ens equivoquem. Es famós l’aforisme de Lord Acton: “El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament” i cal afegir que quan aquest autor parla de poder, fa referència a tot tipus de bé com el diner que pot comportar la corrupció de l’ésser.

Prèviament el Senyor ens ha donat tres claus per no caure en aquesta temptació: en primer lloc organitzar-nos amb un gest tan senzill com seure damunt l’herba. Asseure’s. És completament diferent dir-nos les coses asseguts que dir-nos les a peu dret, en un passadís, a corre-cuita... Quan veig aquestes reunions incòmodes de veïns que es fan als replans de les escales, penso que és impossible que em pugui sortir cap conclusió positiva.

Asseure’s però no a qualsevol lloc. Asseure’s a l’herba. Aquí hi ha tot una entrada en contacte amb la naturalesa de la qual formem part.

Us convido si no ho heu fet ja que llegiu el testimoni impressionant de La Contra de La Vanguardia d’ahir. Una entrevista a Mussie Zerai un sacerdot de 43 anys d’Eritrea, un país situat al nordest de l’Àfrica fundador de l’associació Habeshia. Va ser nominat al Premi Nobel de la Pau, perquè es calcula que des de 2011 ha salvat 150.000 persones que creuen la Mediterrània. Don Barcone, com l’anomenen quan es presenta diu: “la meva idea política és estimar el proïsme com a tu mateix i el planeta...” Aquest “estimar el planeta” m’ha fet pensar de seguida en la Laudato Si de Francesc que parla també molt de la natura i el poder:  “Es trona indispensable crear un sistema normatiu (...) que asseguri la protecció dels ecosistemes, abans que les noves formes de poder (...) acabin arrasant no sols la política sinó també la llibertat i la justícia” (n. 53)

En segon lloc fer xarxa. Xarxa que serveix per compartir el poc que cadascú porta: comencen amb cinc pans i dos peixos que posats en mans de Jesús es multipliquen. També allò que nosaltres som o tenim si ho sabem compartir en xarxa i ho sabem posar en mans de Déu ho multipliquem. Ens diuen els experts que en les xarxes socials hi ha una manera de fer que contribueix a tots estar en un mateix pla. És una altra manera de dialogar. En tercer lloc i no el menys important saber agrair sincerament. El poderós sol ser desagraït perquè usa els altres només al servei de les seves ambicions.

Podríem dir que l’eucaristia ens salva del poder perquè ens fa seure plegats a escoltar la Paraula, ens estimula a fer xarxa de servei i és tota ella una acció de gràcies còsmica, com aquella missa sobre el món de què parlava el P. Teilhard de Chardin.