Tots candidats a la santedat

El títol de la solemnitat d'avui, segons Mn. Antoni M. Oriol Tataret, admet una doble lectura: tots sants, vol dir tots els sants però vol dir també tots cridats a la santedat. Avui fem memòria de tots els homes i dones, joves, adults, ancians i també infants que han assolit la plenitud de l'amor de Déu i que han arribat a allò que anomenem "cel", encara que no tinguin un lloc al calendari.
El darrer programa de Ràdio Estel l'Atri dels Gentils, va ser un diàleg entre Joan Rigol, que fou president del Parlament, un home creient, amb Antoni Castells, que fou conseller de la Generalitat i que es declara agnòstic. En un moment del diàleg Joan Rigol, deia: “Per a mi la mort de la meva dona va significar un trauma molt fort perquè, tot i tenir un gran record de la nostra experiència matrimonial, jo no podia deixar de preguntar-li: «On ets, ara?» «I com és possible que puguis viure sense temps ni espai perquè aquests dos paràmetres, al lloc on ets, ja no existeixen?» Aquí hi ha una gran incomunicabilitat. També he de dir que jo crec en Déu i crec que Déu no vol que el final de la vida d’unes persones que s’estimen sigui la separació definitiva de la mort, sinó que hi ha una cosa que jo no entenc ni sé entendre, però que existeix.” Una posició molt humana. Però l’Antoni Castells deia: “No tenir el do de fe no vol dir que no m’interrogui constantment o que no experimenti la mateixa inquietud i perplexitat davant del misteri, o que no tingui una creença en la transcendència; la transcendència en el sentit que els altres, després de la mort, viuen en nosaltres i en el nostre record. Els fem presents quan hi pensem i els tenim dins nostre. Fins i tot, parlaria de capacitat per compartir aquesta transcendència, per patir pels altres i saber que aquell patiment en part et redimeix a tu.” I parlava també de “comunió dels sants”. És que de la mateixa manera que els creients tenim moments de dubte, crec els que els que es diuen no creients tenen moments de creença”.
La comunió dels sants. Aquesta misteriosa solidaritat amb la gran comunitat dels justos. De l’església visible amb la invisible. Aquesta comunió l’experimentem en l’oració i cada vegada que celebrem els sagraments.