domingo, 24 de junio de 2012

Què sera aquest noi


El Naixement de Sant Joan Baptista

Aquest any Sant Joan cau en diumenge. Avui és la festa de la seva Nativitat, just sis mesos abans de Nadal. De molts sants en celebrem la festa de la seva mort, que és el seu natalici a la vida eterna. Però de Sant Joan en celebrem el naixement terrenal, perquè la seva figura apareix molt unida a la de Jesús. Sabem que va fer una cosa abans de néixer: va saltar d’entusiasme dins les entranyes de la seva mare Elisabet quan Maria la va visitar. Entusiasme ( “ésser mogut per l’Esperit”) perquè va pressentir la proximitat del Messies.

Un amic, mossèn Josep Lluís Fernández, diu que quan li pregunten els anys que té ell sempre hi suma 9 mesos. Els que va estar en el si de la seva mare: ja era una criatura vivent. Quan li va explicar això al nostre Cardenal aquest li va respondre: és el millor argument que mai no he sentit en contra de l’avortament. En efecte, el coneixement del fetus abans de néixer ha avançat molt. Avui sabem que el fetus és sensible a la música, que l’afecta l’estat emotiu de la seva mare, les seves pors, les seves fantasies… que és sensible a la música, que pateix. Que boniques les paraules del salm: “Us era tot jo ben conegut,/res de meu no us passava per alt/ quan jo m’anava fent secretament,/com un brodat, aquí baix a la terra”. Per això Sant Joan deu ser protector dels infants abans de néixer. Preguem avui per les mares que tenen dificultats per tirar endavant el seu embaràs, que no se sentin mai soles.

La gent es preguntava, “què serà d’aquest noi?”. És la pregunta que nosaltres també ens fem quan neix un infant. Quina missió Déu li haurà reservat? Quin món es trobarà? La podrà dur a terme? Serà feliç? Els infants, a diferència dels animals necessiten molta cura, molta estimació, molt d’acompanyament per part dels pares, dels avis, dels tiets... Els primers anys de vida no podrien sobreviure sols. Vivim en un món sovint tan individualista que moltes parelles es tanquen quan tenen un fill. D’altres però cerquen l’ajut i la col·laboració recíproca amb d’altres nous pares.

Joan va tenir una missió: preparar el camí del Senyor, aplanar-li la ruta. Ell va ser la veu, Jesús va ser la Paraula. Deia: no em mireu a mi, mireu-lo a Ell, mireu l’Anyell de Déu. I va ser prou generós com per “cedir” dos dels seus deixebles a Jesús.

En la nostra vida, d’altres han sembrat. És bo de reconèixer-ho amb agraïment. Han preparat el camí per tal que nosaltres arribem allà on ara som. Quants esforços, quants sacrificis, quantes renúncies dels nostres pares! I també mestres, educadors, acompanyants. El beat Joan Pau II, un home que va marcar la història del segle XX, va tenir els seus mestres, els seus formadors, un d’ells un humil sastre polonès  Jan Tyranowski que reunia un grup de joves i que li va deixa llegir Sant Joan de la Creu. Tothom coneix Joan Pau II, molts pocs coneixen aquest mestre espiritual. I Sant Pere Claver, l’apòstol de les Índies? Si no hagués estat per aquell humil porter jesuïta Sant Alonso Rodríguez que el va persuadir d’anar a missions, no hagués batejat 300.000 esclaus negres.

Els exemples es podrien multiplicar. Uns minven perquè d’altres creixin. No cerquem l’aplaudiment humà, sinó la major glòria de Déu.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.