sábado, 4 de agosto de 2012

Enyorar les olles de carn


Diumenge XVIII de durant l’any

Com ens costa d’aixecar el vol! Moltes vegades restem presoners del dia a dia.  Vivim per satisfer les necessitats materials. Vivim tant la immediatesa del moment que ens costa mirar més enllà, planejar les coses a mig i a llarg termini.  El nostre vol s’assembla més al d’una gallina que al d’una àliga. Les nostres converses sovint són banals. Ho són les que escoltem tantes vegades pels carrers... Tenim tothora la temptació de quedar-nos reduïts a un món esquifit, a mirar al nostre voltant amb una mirada de pardal.

Moisès va fer una gesta realment prodigiosa, treure el poble d’Israel de l’esclavatge del Faraó i portar-lo a la terra promesa.  Però el poble murmura: allà a l’Egipte no eren lliures, però si més no allà tenien olles de carn. Enyoren el menjar, encara que fos a costa de la manca de llibertat. Ara estaven al la intempèrie, però com diem en el cant “eren temptats de tornar al vell esclavatge”. Déu els vol lliures! Déu ens vol lliures. Sense ídols. Lliures per estimar i per a fer el bé.  I com a signe de la seva Providència, Déu els regala la carn i el mannà.

Jesús mira tota la persona, cos i esperit. Per això quan multiplica els pans, els dóna l’aliment material (que alimenta el cos) i, alhora, l’aliment espiritual. Però avui el Senyor ens dóna una altra lliçó retreu que aquells el busquessin d’una manera utilitària, només perquè havien menjat tant de pa com havien volgut: “No heu de treballar per un menjar que es fa malbé sinó pel menjar que es conserva sempre”. És a dir no heu de treballar tant per les coses que passen, sinó pels béns que perduren.

És una lliçó molt oportuna pel temps que vivim. Si ens centrem només en la crisi econòmica, en la manca de recursos, ens oblidarem que la nostra missió és treballar més a fons, en els valors que són precisament els béns que perduren. I si treballem pels veritables valors, Déu ens continuaran obsequiant amb la seva Providència. I el desert es cobrirà d’una capa blanquíssima de mannà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.