domingo, 12 de agosto de 2012

L'agraïment salva del desesper


Diumenge XIX de durant l'any

La primera lectura ens presenta una situació de desesper  “Ja n’hi ha prou Senyor. Preneu-me la vida, no he de ser més afortunat que els meus pares”, va dir Elises després de caminar un dia pel desert. Quantes vegades nosaltres també diem aquest “prou!” interior. Quantes persones grans no entenen què hi fan encara en aquest món. Però el Senyor, a través d’aquella providència del pa cuit i del càntir d’aigua, l’anima a posar-se novament dempeus i a continuar el camí. De vegades hi ha persones grans o malaltes que ens ho pregunten, què hi faig en aquesta vida? De vegades una cosa tan senzilla i tan humil com deixar-se cuidar. Persones que han estat molt actives, que han donat la vida pels altres i ara han de passar per aquesta lliçó d’humilitat que altres els ho hagin de fer tot. I no sols persones grans, m’ho deia també un home jove a qui han hagut de trasplantar els dos pulmons... Ara a més del cansament físic hi pot haver un cansament moral, més profund, que es tradueix en allò que ens ha dit l’apòstol: no hem d’entristir l’Esperit Sant: “lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria.” De vegades les calors de l’estiu propicien la irritabilitat... Pensem que moltes grans revoltes s’han produït en temps d’estiu. L’apòstol ens proposa de ser bondadosos, de ser compassius, de perdonar... Es viu molt millor així, ara això com s’aconsegueix?

A l’evangeli Jesús, ens ha donat la resposta  en el seu discurs sobre el pa de vida. Certament l’eucaristia ens dóna força pel camí. Ahir celebràvem Santa Clara, aquella dona profundament eucarística que abraçada a la custòdia va salvar de la destrucció no sols el seu convent, sinó tota la seva ciutat d’Assís. Que l’eucaristia sigui la nostra fortalesa. Que esdevinguem homes i dones veritablement eucarístics, agraïts i que sàpiguen reconèixer amb agraïment tots els dons que rebem cada dia. La persona agraïda, no murmura, ni injúria, ni s’irrita, ni es venja... Sant Tomàs d’Aquino va compondre cinc cants eucarístics un d’ells és el Panis Angelicus, que hem sentit cantar tantes vegades. Aquell pa dels àngels que ha esdevingut pa dels homes i ens ha ensenyat el camí de la veritable alegria en la pobresa i en el servei. La comunió amb Déu i amb els germans:  aquest és el gran do que ens salva del desesper.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.