Reivindicar el seny

Diumenge XX de durant l’any. 19 d'agost de 2012

Les paraules que sant Pau adreça als cristians d’Efes, semblen escrites per al dia d’avui: “Fixeu-vos bé com viviu, no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents”. És tot un programa de vida: sóc conscient del meu estil de viure? Simplement vaig tirant, o valoro cada dia com un do? Llevar-me al matí és una naixença, anar a dormir, un assaig de la pròpia mort.  Pau reivindica la gent de seny, aquesta paraula tan nostra i que costa de traduir amb un sol mot: “buen criterio, sano juicio...” El seny. Abans de les campanes del rellotge se’n deien el seny de les hores: tocaven al moment precís. El nostre país s’ha anat fent entre el seny i la rauxa... Però Sant Pau, a més, indica un fruit del seny: “treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents”. Voleu dir que ací no hi ha la clau per sortir de la crisi? Saber aprofitar l’instant present, saber treure bé del mal, o allò que avui s’anomena resiliència, que és la capacitat de sobreposar-nos al dolor emocional, als traumes i als contratemps.

A l’Evangeli continua el discurs del pa de vida, un discurs polèmic entre els jueus que eren incapaços d’anar més enllà de la literalitat de les paraules. Entrar en comunió amb Jesús, vol dir viure la comunió amb ell i amb els germans que culmina en un àpat. De vegades diem: “aquest nen, aquesta nena han fet la primera comunió”. Però la comunió no “es fa”, la comunió “es viu”.  I el cristià és l’home, és la dona de comunió, perquè s’alimenta de la Paraula de Déu, dels seus ensenyaments, de la seva saviesa. El veritable cristià afavoreix la comunió allí on es troba. I la concòrdia. Un amic em deia: “anar a missa els diumenges em dóna força per tota la setmana”. L’Eucaristia és, en efecte, un temps fora del temps, un espai que conté tots els espais, allí on ens trobem podem entrar en comunió i comencem a viure el Cel a la terra.