Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge III de durant l’any “La diada d’avui és santa, dedicada a Déu nostre Senyor. No us entristiu, que el goig del Senyor serà la vostra força”, amb aquestes paraules que hem escoltat el llibre de Nehemies, a la primera lectura, el Sant Pare Benet XVI inicià la dedicació del Temple de la Sagrada Família el 7 novembre de 2010. Paraules que en l’Antic Testament són un anticipació de la importància del diumenge com a Dia del Senyor. És cert que avui vivim en una societat laica i plural, però els cristians hem de celebrar el diumenge com a dia de festa, no hem de permetre que ens l’arrabassi la cultura del consum... El diumenge és dia de festa i de joia, és dia de comunitat, és el dia que fem l’experiència d’escoltar tots junts unes mateixes lectures que per nosaltres han de ser “esperit i vida”, com hem cantat en el salm. Els qui no viuen en una comunitat religiosa difícilment durant la setmana viuen aquesta experiència. No és el mateix llegir individualment que escoltar atenta...

  Homilia diumenge II de durant l'any El millor regal de noces Pel qui creu tot es signe, pel qui estima tot es do. Aquest relat d'avui es plenament simbólic, és a dir signe visible d’una realitat invisible. A través de les coses visibles som cridats als béns invisibles. De vegades confonem simbòlic amb irreal i simbòlic vol dir una realitat encara més profunda que la que veiem amb els ulls o toquem amb les mans. Per als israelites, les noces eren el signe de l’aliança de Déu amb el seu poble. En aquell temps els matrimonis eren concertats, com passa avui encara en moltes cultures. Eren "arreglats" per et entendre'ns. En realitat al principi no hi havia amor entre els cònjuges. Hi havia interès, interessos i interessos creats. Aquelles noces de Canà, un petit poble rural no eren encara un matrimoni. Això ens porta a pensar en els matrimonis d'avui. Per que hi ha tantes ruptures i tan doloroses? Com és que parell...

El Baptisme del Senyor Avui conclou i culmina el temps de Nadal amb la festa del baptisme de Jesús, una altra epifania que vol dir una manifestació esplèndida de la seva identitat plenament humana i plenament divina: Crist baixà al Jordà i vol ésser batejat per Joan. Hi baixa tal com pujarà a la creu, solidari amb el poble pecador. Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús fou batejat “mentre pregava” diu Sant Lluc. Estar en oració és preparar-se per rebre l’Esperit Sant. Diu Sant Lluc que “el cel es va obrir”. Encara avui quan se’ns resol un problema, quan ve una persona a ajudar-nos, quan ens sembla que totes les portes estan tancades i una s’obre, diem aquesta expressió: “he vist el cel obert”.   Fixem-nos una mica en aquesta expressió: “el cel obert” és símbol de felicitat, anuncia una nova possibilitat de comunicar-se amb Déu, anuncia que a partir d’ara en Crist s’uneix el cel i la terra. El baptisme de Jesús va ser en aigua i en Esperit. Podríem dir que va s...

Epifania 2013 El poeta Joan Maragall en els seus goigs a la Mare de Déu de Núria, diu: “deu ànima a les tenebres/deu-nos la fe de la nit”. “La fe de la nit”, quina expressió tan bonica i tan exacta. Sovint caminem en la foscor i, de sobte, en el nostre firmament hi brilla una estrella. Com va brillar una nit sobre aquells savis d’Orient. Els mags s’havien posat d’acord i sota el seu guiatge van anar a trobar al Rei de Reis. I en arribar a Jerusalem fan una consulta a un home especialment cruel i sagaç, el rei Herodes. El rei que amaga sota el seu fals interès per l’Infant, la por que aquell rei dels jueus que acaba de néixer li arrabassi el tron. L’ambició de poder l’encegava. Com continua encegant els poderosos de la terra. Però Jesús no volia cap poder humà, ni la seva missió era enderrocar cap sobirà del seu tron encara que fos corrupte. En tot cas seria el mateix món nou que anunciaria el Messies el qui a la llarga tot ho trastocaria. Recordem que Maria canta al Magnífica...

Maria, porta de la Pau A la porta de les masies i de les cases antigues hi sol haver escrit:   Ave Maria . Recordo al poble que de petit quan una persona entrava en una casa saludava dient: “A Maria!” (que era la fórmula resumida de l’Ave Maria). És una manera quotidiana de recordar-nos que Maria és la porta del cel. Avui a l’entrada del nou any civil 2013 la contemplem en el misteri de la seva maternitat. Maria és Mare de Déu. Aquesta és una afirmació mariològica, però com recorda el Dr. Esquerda, eminent mariòleg, és també cristològica, és una manera d’expressar la doble naturalesa de Crist: si és mare és que Jesús era veritablement home i dir que és “de Déu” és subratllar la divinitat de Jesucrist. Avui és també la Jornada Mundial de la Pau. Maria va ser una dona de pau. Quan Jesús va néixer a Betlem els àngels cantaven: “Glòria a Déu a dalt del cel i pau als homes que estima el Senyor”. Maria, a prop de la palla del pessebre, va sentir aquest càntic en el seu cor. Per...