El cel obert

El Baptisme del Senyor

Avui conclou i culmina el temps de Nadal amb la festa del baptisme de Jesús, una altra epifania que vol dir una manifestació esplèndida de la seva identitat plenament humana i plenament divina: Crist baixà al Jordà i vol ésser batejat per Joan. Hi baixa tal com pujarà a la creu, solidari amb el poble pecador.

Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús fou batejat “mentre pregava” diu Sant Lluc. Estar en oració és preparar-se per rebre l’Esperit Sant. Diu Sant Lluc que “el cel es va obrir”. Encara avui quan se’ns resol un problema, quan ve una persona a ajudar-nos, quan ens sembla que totes les portes estan tancades i una s’obre, diem aquesta expressió: “he vist el cel obert”.  Fixem-nos una mica en aquesta expressió: “el cel obert” és símbol de felicitat, anuncia una nova possibilitat de comunicar-se amb Déu, anuncia que a partir d’ara en Crist s’uneix el cel i la terra.

El baptisme de Jesús va ser en aigua i en Esperit. Podríem dir que va ser una primera Pentecosta, va davallar l’Esperit Sant. Si Déu posa el seu esperit sobre algú, com hem escoltat a la primera lectura, és per donar-li força per fer una missió en favor del poble.  Jesús va assumir el baptisme com a signe i compromís d’un canvi radical: d’ara endavant es dedicarà al servei del seu poble, es desvincularà de la seva família, de la seva llar, de la seva feina i es lliurarà del tot al seu poble. Només l’atraurà la idea de col·laborar amb aquell moviment admirable de conversió que va ser iniciat per Joan. Com diu un autor: “quan enmig del silenci del desert, callen de nit els crits del baptisme i no se sent la remor de la confessió dels pecats d’aquells que se submergien en el Jordà, Jesús escolta la veu de Déu, que el crida a una missió nova” (J.A.Pagola)

També nosaltres hem estat batejats amb Esperit Sant i amb foc, per això compartim amb Jesús la dignitat de fills i la missió de passar pel món  fent el bé.  Fa uns mesos vam tenir l’ocasió de visitar el Jordà i era realment impressionant de veure com tantes persones d’arreu del món renovaven allí les promeses del baptisme. El bisbe Pere Tena, a la Catalunya Cristiana d’aquesta setmana ens dona un bon consell, anar a visitar la pila on vam ser batejats i renovar-hi allí les nostres promeses baptismals. De vegades això pot ser difícil, perquè vam ser batejats lluny d’ací o potser aquella pila ja no existeix, però podem fer el mateix renovant les nostres promeses davant la pila de batejar de la parròquia. Renovem el nostre “sí a Déu”. I si hem tocat a fons en la nostra vida, redrecem-nos altra vegada com a criatures noves, entusiasmades per estimar tota criatura. No hem de témer, el cel està obert.