Jaume Aymar i Ragolta

L’evangeli de cada diumenge en forma de power point que elaboren les monges benetes de Montserrat està francament bé. Els textos, acompanyats d’imatges i comentaris, es fan més entenedors i propers. A la parròquia de Sant Francesc l’enviem a centenars de persones. Si no el rebeu encara podeu demanar-ho o   entrar a benedictinescat.com Doncs bé, l’evangeli d’aquest diumenge subratlla en un requadre l’afirmació o consell de Jesús: ”Quan facis un dinar o un sopar no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien i ja tindries la recompensa. Més aviat quan facis una festa convida-hi pobres invàlids, coixos i cecs” I l’il·lustra aquest passatge molt encertadament amb la imatge d’un menjador popular servit per una Missionera de la Caritat, la congregació fundada per la beata Teresa de Calcuta. Són més de 4.500 religioses en més de 133 països. Unit als tres vots de pobresa, obediència i castedat, fan un quart ...

Diumenge XXI de durant l'any Fa cinc anys que ens va visitar la crisi. Cinc anys que va esclatar la bombolla immobiliària, que van començar a tancar empreses i comerços, que moltes persones joves i no tan joves van quedar en l’atur o van veure reduït el seu horitzó laboral. Cinc anys de retallades en temes tan sensibles com la sanitat o l’ensenyament. Cinc anys d’un desconcert creixent. Ja és impossible d’amagar el cap sota l’ala: la crisi és al carrer i és a casa nostra. Sense preveure-ho hem hagut d’estrènyer-nos el cinturó i hem hagut d’entrar per “la porta estreta”, la porta estreta d’un viure més sobri, més modest, més d’acord amb les nostres possibilitats reals. Cinc anys per comprendre que és hora d’emprendre un nou estil de vida. Cinc anys que ens donen l’oportunitat de mirar endins, de girar els ulls cap a Déu. Per això, benaurada crisi si ens purifica, si ens ajuda a valorar les coses que són realment importants: la vida, la família, l’amistat, la naturalesa,...

Diumenge XX de durant l'any El profeta Jeremies era incomprès de tothom: era titllat de traïdor a la pàtria perquè l’estimava i li deia la veritat. Els era molt incòmode i entre d’altres suplicis va ser baixat en una cisterna plena de fang perquè hi morís de fam... També Jesús va passar una nit en una presó subterrània. Una situació límit. I en el cas de Jeremies va ser un eunuc africà, un estranger, Ebed-Méleck el qui es va recordar d’ell i va intercedir per Jeremies davant del rei Sedecias i amb un escamot el va rescatar.   Al voltant nostre hi continua havent veus profètiques... les escoltem o les   fem callar? També pot ser que la nostra situació vital sigui avui sentir que ens estem enfonsant en el fang o potser veiem a tants que al nostre voltant s’hi enfonsen... de vegades hem d’allargar la mà i deixar-nos ajudar per sortir-ne, d’altres hem de ser nosaltres qui l’allarguem... Ho ha dit el salmista amb agraïment i alliberat: “m’ha tret fora del fang/del llot on em ...

Soneto a Javier Bustamante Enríquez en su cuarenta aniversario Sant Jeroni de la Murtra 15 de agosto de 2013   Naciste el día de la Asunción y ella te marcó hondo con su sello tu misión: recordarnos que es bello ascender para mejor fruición.   Tus poemas, contenida emoción, expresan con maestría todo aquello que quisimos decir; son un destello de un sueño hecho grito y canción.   Tu murtrear silente y hogareño atrae mucha gente a tu vera pues rezumas esperanza certera.   Artista de la vida, tu empeño nos hace parte de tu plenitud y cómplices de tu alta inquietud.    

Homilia en la solemnitat de Maria Assumpta Sorgite amica mea , “aixeca’t amiga meva”, aquestes tres paraules extretes del Càntic dels Càntics, són l’epitafi d’una gran filòsofa espanyola, Maria Zambrano, i expressen molt bellament el misteri que avui celebrem. Avui és la Pasqua, la resurrecció de Maria. I la resurrecció és això, un aixecar-se, un llevar-se del dolç son de la mort. Cada dia pensem: “sóc jo qui em llevo”, però no pensem: “és Ell qui em lleva” i en realitat és així, la nostra vida és a les seves mans: com diem en un prefaci “en Ell vivim, ens movem i som”. L’últim llibre de la Bíblia, l’Apocalipsi, el del gran consol, el qui s’adreça a les comunitats perseguides parla d’“una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles”. La dona es el símbol del poble de Déu, tant el qui engendra el Messies, com l’actual, l’Església. Les dotze estrelles simbolitzen els patriarques i els apòstols, ells fan llum en la nostra ...

Homilia diumenge XIX durant l'any   En aquest Any de la Fe, la carta als hebreus és una gran catequesi de què vol dir creure avui.   Fe és “posseir anticipadament els béns que esperem”. Què esperem? La plenitud, l'acompliment de les promeses de Déu, la felicitat... tot això ja ho podem començar a gustar des d'ara   si tenim fe. A l'Eucaristia assaborim ja anticipadament la felicitat del Regne: preguem junts dient les mateixes paraules, cantem, ens donem la pau, participem d'una mateix pa i d'un mateix calze... Les estones de cel d'aquí a la terra, són ja un tast de les que viurem per la gràcia un dia al cel.    Fe és també confiança. La carta ens posa l'exemple d'Abraham que surt del seu país "sense saber on aniria". És també aquesta la situació de tantes persones que avui han d'abandonar la seva terra sense saber on aniran a raure, però potser amb una diferència; tot i que vivia en tendes Abraham "esperava aquella c...

Paraules de Jaume Aymar en l’acte de presentació del llibre de Lluïsa Colomer, La meva mare. Maria Trías Joan . (Ed. La Plana, Barcelona 2013). Ajuntament de Palamós 9/08/2013 Sra. Alcaldessa, Lluïsa Colomer, Lluís Molinas, Evarist Puig, Luciano Vergara, pares, senyores i senyors, amics tots. Agraeixo de tot cor a la Lluïsa Colomer i al Luciano Vergara que m’hagin fet l’honor de demanar-me primer de prologar aquest llibre i després de presentar-lo. Aquest llibre està escrit amb el cor. En ell Lluïsa Colomer parla senzillament, a raig, de la seva mare Donya María Trias Joan (1892-1960) l’ànima de l’Hotel Trías de Palamós. A través de les seves pàgines Lluïsa va dibuixant amb respecte i tendresa un retrat de la seva mare, una noia   òrfena als catorze anys, que es va casar amb un veterinari d’Amer, en Lluís Colomer, que va quedar vídua jove i que va haver de tirar endavant la llar i el negoci amb dos fills petits havent-ne perdut un altre. Una dona culta que tocava e...

Homilia diumenge 18 de durant l’any   A mesura que els anys van passant anem acumulant coses i coses. Alguns més que d’altres. Ens pensàvem que la informàtica economitzaria l’espai, però no sempre ha estat així.   De tant en tant arriba el moment de fer neteja i de posar ordre. Però hem de fer-ho amb bon criteri i amb saviesa de cor, pensant bé el que llencem i el que desem.   De la mateixa manera amb la nostra vida interior. També periòdicament cal fer una bona endreçada, però no la podem fer de qualsevol manera. Potser hi ha records que ens enverinen i que hem d'esborrar definitivament, potser hi hagi temes en què ens haguem de reconciliar, amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb Déu, amb el passat...   Hi haurà coses que caldrà rescabalar. D'altres no serà possible. De vegades hi ha ferides que no hem d’inquietar més si no deixar que cicatritzin. Tot això requereix temps. Potser l’estiu ens brindi aquest temps de dic sec, talment com els vaixel...

Soneto con estrambote agradecido a Angelines Alarcón en su ochenta cumpleaños     En tu madre, Saturnina, hoy pienso. Y en tu padre a quien dieron por muerto que sólo se deshizo tal entuerto después de un gran luto ¡ay! muy intenso.   A ellos un “gracias” inmenso porque el vivir es lo más cierto que hasta que el cuerpo queda yerto llevamos su sello bien impreso.   La milicia serviste a tu estilo te quedó un algo de “ordeno y mando” pero tú lo suavizas pintando.   Egipto es parte de tu historia y de los tuyos guarda la memoria: cultura milenaria la del Nilo.   Continúa embelleciendo sus jardines a tus ochenta años Angelines.   Que el buen Dios te dé siempre fortitud recibe hoy toda nuestra gratitud.       Jaume Aymar Ragolta. Sant Jeroni de la Murtra, 1 de agosto de 2013