domingo, 18 de agosto de 2013

El foc renovador


Diumenge XX de durant l'any
El profeta Jeremies era incomprès de tothom: era titllat de traïdor a la pàtria perquè l’estimava i li deia la veritat. Els era molt incòmode i entre d’altres suplicis va ser baixat en una cisterna plena de fang perquè hi morís de fam... També Jesús va passar una nit en una presó subterrània. Una situació límit. I en el cas de Jeremies va ser un eunuc africà, un estranger, Ebed-Méleck el qui es va recordar d’ell i va intercedir per Jeremies davant del rei Sedecias i amb un escamot el va rescatar.  Al voltant nostre hi continua havent veus profètiques... les escoltem o les  fem callar? També pot ser que la nostra situació vital sigui avui sentir que ens estem enfonsant en el fang o potser veiem a tants que al nostre voltant s’hi enfonsen... de vegades hem d’allargar la mà i deixar-nos ajudar per sortir-ne, d’altres hem de ser nosaltres qui l’allarguem... Ho ha dit el salmista amb agraïment i alliberat: “m’ha tret fora del fang/del llot on em moria/ha posat els meus peus sobre la roca/i m’hi sento segur”. Recordem, deixem passar pel cor, experiències semblants d’alliberament a la nostra vida.

Jesús ens obre el cor i ens diu que ha vingut a portar foc a la terra. El foc en la Bíblia és signe de la presència activa de Déu. En les seves manifestacions glorioses al Sinaí, o en la vocació d’Isaïes... Sense el foc de Déu, la humanitat seria una flama apagada (Gomà).  És també el foc de l’Esperit Sant que, en forma de llengües, davallarà sobre Maria els apòstols i altres deixebles, al Cenacle. És el foc de la Veritat, el foc de la purificació interior. No és aquell foc que destrueix (com els que estem vivint en aquests mesos d’estiu als boscos o el d’un Egipte ensagnat pel radicalisme) sinó el que renova, el foc de la caritat… Nosaltres hem de ser portadors d’aquest foc que il·lumina, escalfa i renova. Al peu d’un quadre expressionista del Sagrat Cor, pintat per Francesca Güell hi ha escrita aquesta frase: “El cor és una foguera, si crema en Veritat fa llum, si crema en la mentida s’abrasa i es consumeix en les tenebres… “. Vivim aquest foc? L’escampem?

El baptisme que Jesús espera és la seva mort, amb la qual ha de portar la salvació a la humanitat. Però fins que no haurà passat aquesta prova explica que se sent “amb el cor oprimit”...La carta als hebreus és una exhortació  a perseverar en la fe: ens ha recordat que en la nostra lluita contra el pecat encara no ens hi hem enfrontat fins a vessar la sang, és a dir fins a dar la vida. Aquesta és una de les missions del cristià: lluitar contra el mal amb totes les seves forces. Anar contra la injustícia, la crueltat i tot allò que oprimeix el germà.

 Complint la profecia de l’ancià Simeó que va anunciar a Josep i a Maria que el seu Fill seria una “signe de contradicció, una senyera combatuda”, Jesús anuncia avui, amb gran tristor les divisions que comportarà el seu missatge; fa referència al dolor d’alguns creients que seran traït pels més íntims, fins i tot de la seva pròpia família. Quantes famílies hi ha renyides, trencades o dividides per raons més fútils! Jesús ha vingut a portar un ensenyament d’unitat. L’afavorim?

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.