sábado, 23 de agosto de 2014

Som obstacle o transparència?


Diumenge XX de durant l’any (17/08/2014)

Hi ha diversos moments en l’Evangeli que els apòstols es posen entre Jesús i la gent. Ho escoltaven diumenge passat quan li deien a Jesús “som en un indret despoblat i ja s’ha fet tard, acomiada a la gent”. Motius tots ells molt raonables... Però Jesús vol estar amb la gent, vol alimentar-la amb la paraula i el pa. I no permet que els despatxin… En una altra ocasió els deixebles renyen els pares que acosten els seus fills a Jesús i el Senyor s’indigna i diu: “deixeu que els nens s’acostin a mi”.

Avui també ho fan amb aquella dona cananea, estrangera: “despatxeu-la d’una vegada només fa que seguir-vos i cridar.” Aquesta trobada però representa un punt d’inflexió en la missió de Jesús. Comença dient “únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d’Israel” (deu de dotze). Però quan es troba amb la dona és com si aquell diàleg fos un punt d’inflexió. La dona li demana ajuda a Jesús. Li recorda el que la llei prescriu: “no és permès de prendre el pa dels fills i tirar-los als gossets”. Però la cananea no s’immuta i la seva resposta està ple de saviesa: “Sí, Senyor, perquè els gossets també mengen de la mateixa taula. És a dir tant els jueus com els pagans són membres d’una mateixa família. I aquella saviesa fa que Jesús s’admiri: “dona quina fe que tens!”.

I al final de l’Evangeli Jesús ja no parlarà només de les tribus perdudes d’Israel, parla de tots els homes i dones de bona voluntat: aneu, anunciant el missatge a tota criatura, bategeu-lo en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant...”

Avui és freqüent escoltar: “jo crec en Déu però no en l’Església”. Segurament és una frase mal formulada perquè no podem creure en Déu de la mateixa manera que creiem en els homes i l’Església és feta d’homes limitats i pecadors. Però potser les persones que diuen això senten que els qui ens anomenem deixebles fem d’obstacle, obstruïm el camí que porta cap a Déu.I d’això ens n’hem de revistar tots: els ministres de Déu, els laics, els batejats i també les comunitats cristianes: “sóc transparència de Déu o més aviat sóc pantalla?”. “Margino la gent o ajudo el Senyor en la seva missió guaridora”?” “Afavorim o dificultem que els altres s’acostin a Déu?”.

En una ocasió un mossèn no va arribar a una enterrament. Una dona va cridar d’entre la gent: “capellans com aquest són els que ens fan perdre la fe” i una altra li va respondre: “senyal que la té molt petita, perquè si la tingués gran li costaria més de perdre i menys de trobar.”

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.