Som fecunds
Aquesta
paràbola de la vinya d’una banda m’entristeix i d’una altra m’interpel·la.
M’entristeix perquè et poses en el lloc d’aquell propietari que amb tant
d’esforç havia plantat la vinya, l’havia voltat d’una tanca, hi havia cavat un
cup, hi havia construït una torre de guàrdia i l’havia confiada a uns
vinyaters... Avui podríem dir havia posat en marxa una empresa, amb dedicació,
amb entusiasme. I els qui l’havien
d’administrar n’havien de donar comptes no van respondre i fins i tot van
cometre un crim. Quina tristesa! Però és la dinàmica humana, uns aixequen
obres, empreses, institucions i d’altres les administren malament i les
enfonsen. Certament Jesús està parlant de la seva gran empresa: el Regne de
Déu. Però un pensa: quants projectes humans se n’han anat en orris perquè han
estat mal administrats, mal gestionats! Ha primat l’ambició i el benefici d’uns
quants per davant del bé comú.
Aquesta
paràbola m’interpel·la perquè em pregunto sense retòrica si sóc un bon
administrador d’allò que Déu m’ha confiat. I de vegades veig que no o no prou,
perquè potser em guio per criteris poc evangèlics i no dono el fruit que Déu
espera de mi. Obrim aquesta reflexió a tota la comunitat: realment estem fent
allò que hem de fer? Si no sorgeixen els fruits esperats en la catequesi, en el
diàleg amb el barri, en la participació de més feligresos en l’eucaristia, si
els cors no surten d’aquí plens de Déu, és que no donem encara el fruit que Déu
espera de nosaltres... Fem nostra, doncs, la pregària del salmista: “no ens
apartarem mai més de vos/guardeu-nos vos la vida/perquè invoquem el vostre
nom.”
Molts
desitjàvem que els bisbes de Catalunya diguessin una paraula en l’actual moment
de la nostra pàtria. Ho han fet. Han recordat la importància dels drets de
totes les persones i dels pobles...” i, seguint les paraules del venerable
Torras i Bages, han demanat a la Verge de Montserrat que allunyi de nosaltres
l’esperit de la discòrdia”. Ens han convidat a “pregar per la pàtria, perquè
Déu ens concedeixi que la saviesa de les seves autoritats i l’honestedat dels
seus ciutadans enrobusteixin la concòrdia i la justícia”.
Avui
comencen a Roma les sessions del Sínode sobre la família. És una realitat que a
tots ens toca de ben a prop perquè gairebé tots tenim família i tots coneixem
famílies, algunes de les quals passen dificultats i greus. Molts afirmen –i
crec que amb raó- que avui la família està salvant-nos de la crisi. Quants avis
s’han de fer càrrec econòmicament dels seus fills i dels seus néts. Quanta
solidaritat trobem de vegades entre els membres d’una mateixa família! Ara recordo un pare jove que es va quedar
vidu perquè l’esposa va morir de part. I a aquest pare sol i a la seva criatura
els germans no han dubtat a acollir-los a casa seva.
Avui
la família, necessita molta llum per evitar divisions internes, per portar
dignament la seva missió. Penso en aquella mare, malalta, que el marit ha
abandonat i que té una filla amb greus problemes de salut mental; penso en
aquella altra mare amb sis fills; aquesta setmana passada el pare alcohòlic va tornar begut i va
començar a pegar-los a tots. Em van trucar des del carrer perquè no gosaven
entrar al propi pis. Havien avisat als mossos i a última hora la mare es va
desdir perquè el seu espòs li va fer compassió; penso en aquells avis que estan
sols perquè els fills no els van a veure; penso en aquells que han d’anar al
menjador social perquè els fa vergonya que la gent s’adoni que han perdut la
capacitat adquisitiva i ja no poden comprar com abans... i en tants d’altres
casos que vosaltres podríeu relatar. Entre els auditors del Sínode hi haurà
tretze matrimonis que parlaran amb coneixement de causa en l’aula sinodal. El
Papa ha encarregat al nostre Cardenal Lluís d’obrir les sessions sinodals amb
la pregària i una homilia. Preguem, doncs, pels fruits d’aquesta assemblea i
preguem en aquesta eucaristia pels fruits que Déu espera de cadascú de
nosaltres.
Comentarios
Publicar un comentario