Jaume Aymar i Ragolta

Santa Maria Mare de Déu i Jornada Mundial de la Pau (1/01/2015) Comencem avui un nou any civil. Dia de felicitacions, de bons desitjos i de bons propòsits. No sabem què ens portarà el nou any, però, malgrat tot sempre hi ha una voluntat de renovació en nosaltres. “Any nou, vida nova” solem dir i és bo i oportú de fer-nos bons propòsits per l’any que hem encetat.   I la novetat per al cristià, té a veure amb la plenitud... La data d’avui, primer de gener, ens fa deturar un moment i reflexionar sobre el misteri del temps. Què és el temps? es preguntava Sant Agustí: “quan ningú no m’ho pregunta ho sé, quan algú m’ho pregunta no ho sé”. Ens costa definir el temps, però l’experimentem en nosaltres, i quan més grans ens fem, més de pressa sembla que vagi... La vida porta un ritme vertiginós. Ahir en una visita a la Sagrada Família observava la quantitat de persones que es feien “selfis”, és a dir retrats a ells mateixos. Pensava, en d’altre temps, com n’era de laboriós fer-se...

Diumenge dins l’octava de Nadal La Sagrada Família 28/12/2014 L’evangeli d’avui ens recorda l’escena que vivim quan uns néts són presentats als seus avis. Els avis senten una gran tendresa pels fills dels seus fills. Pensen que aquella nova vida, tan fràgil, ha estat possible també gràcies a ells. Perquè si ells no haguessin engendrat els pares d’aquella criatura, ara ella, certament, no seria al món. El papa Francesc cita sovint la seva àvia. Diu : “la meva àvia Rosa [...] ha significat molt per a mi. En el meu breviari tinc el seu testament i el llegeixo sovint: per a mi és com una pregària”. També és coneguda aquella cita d’una dita de la seva àvia, “ a la mortalla no hi ha butxaques”. I el concepte “avi” el podem fer extensiu a d’altres ancians. Diuen que el mateix Papa, quan va a visitar Benet XVI, diu espontàniament: “Me’n vaig a veure l’avi”. A la seva exhortació “La joia de l’Evangeli” escriu que “és convenient d’escoltar els joves i els ancians. Ambdós són l’esperança ...

Diumenge IV d’Advent (21/12/14) Si diumenge passat ens centràvem en la figura de Joan Baptista, avui –darrer diumenge d’Advent- posem els nostres ulls en Maria, la noia del poble, l’estimada de Déu, la que va saber dir que sí a la veu del cel. Els artistes van intuir el lligam profund que existia entre Jesús, Maria i Joan Baptista i ja de temps antics van plasmar el que s’anomena les Deèsi, que en grec vol dir “pregària” o “súplica” i és una representació de Crist Pantocràtor amb un llibre i tenint al costat Maria i Joan el Baptista, el cosí de Jesús. Tant la Verge com Sant Joan o d’altres personatges que els puguin acompanyar, miren a Crist, amb les mans en posició de súplica en nom de la humanitat.   Es troba en portalades d’esglésies en mosaics, en pintures... Avui ens atansem a Maria a través d’una de les pàgines més boniques de l’Evangeli: l’Anunciació. L’Anunciació de l’arcàngel Gabriel es va produir en el moment oportú i madur de la vida de Maria. El nostre ll...

Diumenge III d'Advent 14/12/14 Aquest es el diumenge del goig. Enmig de l'esperança, el goig. El goig neix del pressentiment: s'acosta Aquell que es el terme de la nostra esperança. I el goig es fruit de la humilitat. Deia Santa Teresa de Jesús que "humildad es andar en verdad" es a dir el reconeixement sincer d'allò que un és. Aquells sacerdots i levites que venien de Jerusalem, tenien molt interès a saber qui era Joan, sabien que atreia la gent, sabien que tenia deixebles; “temien que no fos el Messies o un personatge important i els enxampés trobant-se instal·lats en el poder a Jerusalem”. Per això l'interrogaren. Joan es l'home humil. Ell es la veu. Jesús es la Paraula, i ell posa veu a la Paraula. Joan es una veu en solitari, una veu que crida en el desert. Joan viu a la intempèrie, no té altra volta que l'abrigui que la volta immensa del cel. No porta robes sumptuoses, el seu aliment és de proximitat. Joan és conscient de la seva mi...

Diumenge II d’Advent 7/11/14 Els biblistes ens parlen de la íntima sintonia que existia entre Joan Baptista i Jesús.   Joan es presenta en el desert batejant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats.   No proclama una conversió en massa, sinó persona a persona. També Jesús batejarà, personalment, en aigua i en Esperit Sant. També Jesús cridarà els seus deixebles personalment i guarirà els malalts d’un a un. Així és com tots voldríem sentir-nos tractats, sempre, personalment. Així és com hauríem de tractar els qui s’atansen a les nostres comunitats o aquells que sortim a trobar. Ens impressiona també que Joan té plena consciència del seu paper, com la tindrà Jesús, com l’hem de tenir cada un de nosaltres. Joan és un home sobri, que viu en el desert, a la intempèrie. Jesús, deixeble seu també viurà aquest estil de vida senzill, desprès, itinerant. És l’estil dels profetes. I tots, pel nostre baptisme, ens hem incorporat a aquesta missió profètica. El profet...

Homilia diumenge primer d’Advent 30/11/2014 “O si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostra es fonguessin les muntanyes!” Aquestes paraules amarades de poesia del gran profeta Isaïes que hem escoltat avui, primer   diumenge d’Advent, van inspirar aquelles del venerable Torras i Bages a la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, quan li demana “aquella fe que abaixa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida.” En tots dos casos les muntanyes representen les dificultats. I en tenim moltes i de vegades ens semblen molt altes. Dins i   fora. Però per altes que siguin les muntanyes no estem sols. Aquest cel esquinçat ens parla de la revelació, ens parla de la possibilitat de veure Déu en el rostre del germà. Això és propi de tot temps, però ho és especialment també d’aquest Advent que anirem aprofundint el misteri central de la nostra fe, que és el misteri de l’encarnació, del Déu proper que s’ha fet un de nosaltres. “Destil·leu cels la...