domingo, 7 de diciembre de 2014

Persona a persona


Diumenge II d’Advent 7/11/14

Els biblistes ens parlen de la íntima sintonia que existia entre Joan Baptista i Jesús.  Joan es presenta en el desert batejant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats.  No proclama una conversió en massa, sinó persona a persona. També Jesús batejarà, personalment, en aigua i en Esperit Sant. També Jesús cridarà els seus deixebles personalment i guarirà els malalts d’un a un. Així és com tots voldríem sentir-nos tractats, sempre, personalment. Així és com hauríem de tractar els qui s’atansen a les nostres comunitats o aquells que sortim a trobar.

Ens impressiona també que Joan té plena consciència del seu paper, com la tindrà Jesús, com l’hem de tenir cada un de nosaltres. Joan és un home sobri, que viu en el desert, a la intempèrie. Jesús, deixeble seu també viurà aquest estil de vida senzill, desprès, itinerant. És l’estil dels profetes. I tots, pel nostre baptisme, ens hem incorporat a aquesta missió profètica.

El profeta Isaïes ens ha parlat de Déu amb paraules entranyables: vetllar, aplegar, amanyagar, acompanyar... És a semblança d’aquest Déu que hem d’actuar personalment, comunitàriament. En aquests moments que es parla d’organitzar de noves maneres la convivència, que els polítics joves, com diu el Papa Francesc tenen un altre tarannà, en uns moments que apareixen noves propostes de partits, és fonamental analitzar si els seus promotors tenen present o no aquesta dimensió personalista

Aquests dies s’està celebrant a Barcelona la vint-i-novena trobada de diaques de tot Espanya amb el lema “Els diaques evangelitzadors amb esperit”. Els diaques exerceixen el seu ministeri al servei del bisbe a cada Església diocesana en les diaconies de la litúrgia, la paraula i la caritat.

En aquesta mateixa parròquia vàrem tenir el goig de viure l’ordenació del primer diaca d’Espanya, mossèn Lluís Nadal i Padró, aparellador. Va ser ordenat el  8 de novembre de 1980 pel Cardenal Narcís Jubany, assistit pel rector Mn. Ramon Boldú, i davant de la mirada atenta de la Montserrat, dels fills, de les germanes, familiars, amics i feligresos.

Han passat 34 anys. És un goig que avui les 10 diòcesis amb seu a Catalunya ja tinguin instaurat aquest ministeri que ha donat i dóna tants bons fruits a l’Església. A mesura que s’ha anat consolidant s’ha vist que hi ha unes certes especificitats en aquest ministeri: diaques samaritans (abocats a tasques socials i caritatives), diaques levítics (animadors de la pregària en petites comunitats i als actes de culte) i diaques profetes (que fan dels seus àmbits professionals i de les situacions de frontera un camp de missió). Els diaques estan cridats fan també el camí de Joan, preparen el camí, l’aplanen i consolen aquells que han estat ferits per la vida o pel dol. Persona a persona. Demanem al Senyor que susciti noves vocacions a aquest ministeri.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.