sábado, 27 de diciembre de 2014

Anar a veure els avis


Diumenge dins l’octava de Nadal

La Sagrada Família 28/12/2014



L’evangeli d’avui ens recorda l’escena que vivim quan uns néts són presentats als seus avis. Els avis senten una gran tendresa pels fills dels seus fills. Pensen que aquella nova vida, tan fràgil, ha estat possible també gràcies a ells. Perquè si ells no haguessin engendrat els pares d’aquella criatura, ara ella, certament, no seria al món. El papa Francesc cita sovint la seva àvia. Diu : “la meva àvia Rosa [...] ha significat molt per a mi. En el meu breviari tinc el seu testament i el llegeixo sovint: per a mi és com una pregària”. També és coneguda aquella cita d’una dita de la seva àvia, “ a la mortalla no hi ha butxaques”. I el concepte “avi” el podem fer extensiu a d’altres ancians. Diuen que el mateix Papa, quan va a visitar Benet XVI, diu espontàniament: “Me’n vaig a veure l’avi”. A la seva exhortació “La joia de l’Evangeli” escriu que “és convenient d’escoltar els joves i els ancians. Ambdós són l’esperança dels pobles. Els ancians aporten la memòria i la saviesa de l’experiència que ens convida a no repetir tontament els mateixos errors del passat” (108). És un tòpic dir que els joves són l’esperança dels pobles, és innovador dir que ho són també els ancians. De vegades hi ha persones que es queixen que a les parròquies cada dia “compten més caps blancs”. Desitgen que assisteixin a missa persones més joves, i és un desig legítim, però potser no s’adonen que “els caps blancs”, són també un tresor de saviesa per a cada comunitat o parròquia.



Quanta saviesa hem rebut dels nostres avis! És bo que avui en donem gràcies.



Simeó i Anna eren uns avis savis, consagrats a Déu. L’evangelista descriu Simeó com un home “just i pietós, que esperava l’hora que Israel seria consolat i que tenia en ell l’Esperit Sant” i d’Anna diu que era una dona vídua, profetessa, d’edat avançada, que mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte a Déu amb dejunis i oracions (...) que donava gràcies a Déu” i que “parlava del nen a tots els qui esperaven el temps que Jerusalem seria redimit.” Simeó i Anna són dues figures cabdals d’aquella resta d’Israel que s’havia mantingut fidel en l’espera del Messies i que sap reconèixer-lo en un infant petit i vulnerable, que necessita molt dels seus pares.



Maria i Josep anaven a fer un acte ritual, per complir el que era costum segons la Llei. I es troben que aquell ancià –ple de l’Esperit Sant- pren els nen en braços i diu unes paraules sorprenents, que els meravellen. La profecia de Simeó és molt profunda i sintetitza el sentit de les principals festes cristianes. Diu que Jesús és llum (Nadal), “que es reveli a les nacions” (Epifania) i preveu “que serà una senyera combatuda” i que a la

mare “una espasa li traspassarà l’ànima” (Passió). Per això l’Església n’ha fet una pregària de la darrera oració del dia. Cada dia tots si hem mirat amb ulls de fe, hem tingut l’ocasió de veure la mà del Senyor.



Quantes vegades nosaltres venim a missa per complir una obligació, un precepte... I de sobte escoltem una paraula, o veiem un gest que ens il•lumina l’ànima, que ens toca el dedins. Cal fer el que cal fer, però sempre oberts a la intervenció divina, que és nova i sorprenent.



Aquests dies de festa ens acostumem a reunir persones de distintes generacions. Escoltem-les, estiguem pendents d’elles. Tenen al rostre les arrugues d’haver viscut i porten al cos sovint moltes limitacions pròpies de l’edat. Però diuen paraules plenes de seny i de saviesa. I molts d’ells ho han donat tot perquè nosaltres avui siguem allò que som. La majoria de nosaltres, quan furguem una mica les nostres arrels descobrim que tenim avis o besavis o rebesavis que van haver de deixar la seva terra i anar a un altre indret, com el mateix Abraham “que quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria.” Ahir mateix celebrava les noces d’or d’un matrimoni que s’havien casat a Almeria. Ell ja casat va venir a Santa Coloma de Gramenet, però fins després de 27 mesos no va estar en condicions de trobar un pis per tal que ella pogués venir. Era això que ara en diem reagrupament familiar.



Simeó i Anna, són els patrons del moviment de gent gran Vida Creixent que ha arrelat força entre nosaltres. Encomanem-nos a ells perquè tots o ja som ancians o estem convidats a ser-ho. Que, com deia la badalonina Pilar Xicola, el que és important no és fer anys, sinó donar vida als anys. Com Anna o Simeó, que si més no aquell dia, esdevingueren els avis assenyats del Nen Jesús.

















No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.