miércoles, 31 de diciembre de 2014

El temps en llibertat

Santa Maria Mare de Déu i Jornada Mundial de la Pau (1/01/2015)

Comencem avui un nou any civil. Dia de felicitacions, de bons desitjos i de bons propòsits. No sabem què ens portarà el nou any, però, malgrat tot sempre hi ha una voluntat de renovació en nosaltres. “Any nou, vida nova” solem dir i és bo i oportú de fer-nos bons propòsits per l’any que hem encetat.  I la novetat per al cristià, té a veure amb la plenitud...

La data d’avui, primer de gener, ens fa deturar un moment i reflexionar sobre el misteri del temps. Què és el temps? es preguntava Sant Agustí: “quan ningú no m’ho pregunta ho sé, quan algú m’ho pregunta no ho sé”. Ens costa definir el temps, però l’experimentem en nosaltres, i quan més grans ens fem, més de pressa sembla que vagi... La vida porta un ritme vertiginós. Ahir en una visita a la Sagrada Família observava la quantitat de persones que es feien “selfis”, és a dir retrats a ells mateixos. Pensava, en d’altre temps, com n’era de laboriós fer-se un autoretrat, setmanes, mesos, ara és qüestió d’uns instants.

Sembla que el temps se’ns esmunyi de les mans. El passat ja és passat. El futur encara no hi és. El present és fugisser. Però Déu ens ha donat la facultat de recordar, que és tornar a passar pel cor i també la de preveure, de somniar, d’assaborir el futur. I també tenim la facultat de reflexionar sobre el temps present: “Maria conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava.” La única manera d’alentir el pas del temps és deturar-se en solitud i silenci i reflexionar.

Des que ho vaig llegir, cada vespre abans d’adormir-me procuro recordar tres fets importants de la meva jornada: moments en que d’una manera o altra he experimentat, perdoneu la gosadia, la proximitat de Déu. Moments de contemplació, de joia, de dolor o de perplexitat. I a cada un d’aquests moments li assigno una Avemaria.

La carta de Sant Pau als cristians de Galàcia ens ha parlat d’un temps que arribà a la seva plenitud. Quan? Quan la Paraula es va fer carn i habità entre nosaltres. També ens ha dit “ja no ets esclau si no fill.” Som persones lliures, capaces d’estimar.

En el món no tots tenen aquesta sort. El missatge del Papa Francesc per la celebració d’avui, 48ena Jornada Mundial de la Pau porta enguany el títol: “No esclaus, si no germans”. El Sant Pare detecta els nombrosos rostres que l’esclavatge ha tingut al llarg de la història i denuncia el fet que tot i que avui l’esclavitud està oficialment abolida en el món, continua existint de moltes formes. Parla dels milions de persones- nens, homes i dones de totes les edats- privats de la seva llibertat i obligats a viure en condicions similars d’esclavitud. Fa referència també als treballadors i treballadores, fins i tot menors, oprimits de manera formal o informal en tots els sectors, des del treball domèstic al de l’agricultura, de la indústria manufacturera a la mineria. Es refereix igualment a les condicions de vida de molts emigrants que “en el seu dramàtic viatge, pateixen fam, es veuen privats de la llibertat, despullats dels seus béns o s’abusa d’ells físicament i sexual”.
La rel de la fraternitat Francesc la posa en el fet que tots som germans en la vida: “com a germans i germanes, totes les persones estan per naturalesa relacionades amb les altres, s’hi diferencien, però comparteixen el mateix origen, naturalesa i dignitat”. El Sant Pare fa especial referència a la feina silenciosa que moltes congregacions religioses, especialment femenines, realitzen des de fa molts anys en favor de les víctimes de l’esclavatge. En l’Any de la Vida Consagrada, el Papa reconeix amb gratitud que “l’activitat de les congregacions religioses s’estructura principalment al voltant de tres accions: l’assistència a les víctimes, la seva rehabilitació sota l’aspecte psicològic i formatiu i la seva reinserció en la societat de destí o d’origen.”

Quan una persona és lliure els dies se li fan curts, quan és esclava, el temps esdevé un suplici. Que en aquest any 2015 fem el possible per alleugerir aquells que al voltant nostre viuen qualsevol tipus d’esclavatge i que nosaltres també ens deixem ajudar a alliberar-nos de tot allò que ens empresona. Per la intercessió de Maria, Verge de la Pau.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.