Comunicació davant del relleu a l'Arquebisbat

Comunicació del director de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel en rebre la noticia del nomenament del nou Arquebisbe de Barcelona 6/11/2015

Benvolguts radiooients,

El Papa Francesc ha acceptat la renúncia de l’Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Lluís Martínez Sistach. El succeirà el bisbe de Calahorra i La Calzada-Logroño, Juan José Omella.

Ja hi haurà temps per fer valoracions del pontificat del Cardenal Lluís a l’Arxidiòcesi Metropolitana de Barcelona. Permeteu que ara, simplement, evoqui alguns records personals.

Lluís Martínez Sistach és fill de Barcelona. Ha estat, després de molts anys, el primer bisbe nascut a  la Ciutat Comtal. L’anterior bisbe barceloní de naixença va ser el Cardenal Casañas que va morir l’any 1908, fa més de cent anys. Aquest origen i el seu treball parroquial i docent fa que molts l’hàgim conegut de jove. Personalment el recordo com a professor de Dret Canònic a la Facultat de Teologia de Sant Pacià, avui Facultat de Teologia de Catalunya, en els anys vuitanta del segle passat. Sempre vestit amb una gavardina blau marí i, tot sovint, voltat d’alumnes que l’acompanyaven pels claustres del Seminari. Mossèn Lluís Martínez explicava a classe que el vicari general –ell ho era- era com l’alter ego del bisbe i de fet en moltes ocasions se’l veia al costat del Cardenal Narcís Jubany que va ser el seu mentor, que el va portar a l’episcopat i que durant molts anys ha estat el seu referent.

Han estat comptades les vegades que hem vist a Lluís Martínez Sistach emocionar-se en públic. Una va ser el dia de la seva ordenació episcopal a la Catedral de Barcelona, el 6 de novembre de 1987 que li vam veure caure algunes llàgrimes. Una altra va ser al Palau de la Generalitat fa un parell d’anys amb motiu de la presentació del llibre Joan Carrera, un bisbe del poble, de Joaquim Ferrer i Francesc Teruel. En plena intervenció, el Cardenal Lluís va quedar callat i tremolós uns llargs segons recordant amb emoció el seu auxiliar desaparegut només quatre anys després que ell fos nomenat arquebisbe metropolità de Barcelona. Venia de la seu primada de Tarragona i, abans de Tortosa.

El Cardenal Lluís Martínez Sistach passarà a la història com l’Arquebisbe que va aconseguir que el 2010 el Papa Benet XVI vingués a Barcelona a consagrar el temple de la Sagrada Família i després visités una Obra Benèfica, l’Hospital del Nen Déu.

La relació del Cardenal Lluís amb els nostres mitjans, Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, ha estat de progressiva implicació. Des de la mort del bisbe Carrera el 2008 ha volgut presidir sempre les reunions dels Patronats de totes dues fundacions i ha estat atent als detalls més petits. També s’ha anat fent present en les nostres tribunes públiques. Al setmanari amb la seva puntual carta dominical “Paraula i Vida” i en moltes entrevistes. La seva veu també ha ressonat sovint a Ràdio Estel amb la carta dominical, en salutacions als radiooients i en moltes eucaristies i ordenacions que hem retransmès.

Des del principi ha presidit la Nit, aquest sopar benèfic organitzat pels nostres mitjans amb el suport del Club més Amics que enguany arriba a la cinquena edició. També ha presidit tres pelegrinatges a Roma, el primer amb motiu de la beatificació de Joan Pau II, el 2011, un altre el 2013 per anar a conèixer el Papa Francesc i un altra l’any passat amb l’objectiu de poder  trobar-nos amb el Sant Pare amb motiu dels 35 anys de Catalunya Cristiana i els 20 de Ràdio Estel.  Recordo que el Cardenal Lluís, com un pelegrí més, va voler menjar amb tothom servint-se la seva pròpia safata, ens va acompanyar a l’hotel i a l’autocar i va fer cua com tothom per entrar al recinte de la Plaça de Sant Pere. Un cop a la Plaça i potser perquè aquell matí era l’únic cardenal present a l’audiència, ens va aconseguir que els pelegrins catalans poguéssim ocupar els primers seients i que la Junta del Club+Amics poguéssim saludar el Sant Pare.

Acceptada la seva renúncia, el Cardenal Lluís continuarà exercint la seva alta responsabilitat com a Cardenal de l’Església Catòlica, és a dir com a col·laborador proper del Papa en el govern de l’Església Universal.

Alguns analistes afirmen que el Papa Francesc abans d’acceptar-li la renúncia, ha volgut tenir-lo a prop en el Sínode sobre la Família, com a canonista expert i prelat de confiança.

Precisament la valoració del Sínode, dimarts passat a l’Aula Magna del Seminari, haurà estat la darrera conferència que haurà pronunciat com a Arquebisbe de Barcelona i pràcticament l’inici del seu comiat públic de l’Arxidiòcesi que l’ha vist néixer i a la qual ha servit molts any, els onze darrers com a Arquebisbe Metropolità.

Agraïm al Senyor aquest llarg servei i demanem-li d’acollir cordialment i col·laborar efectivament amb el nou bisbe, Mons. Juan José Omella. Adéu siau.