domingo, 22 de noviembre de 2015

La Veritat realitat plena


Solemnitat de Crist Rei 22/11/15

Al Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, a ambdós costats del cap de Crist, hi apareixen les lletres Alfa i Omega, és a dir la primera i la darrera de l’alfabet grec, indicant –com diem a la Vetlla Pasqual a l’hora de beneir el ciri- que Crist és el principi i el fi de totes les coses. Per a moltes persones que vivien en l’edat mitjana a Taül i que contemplaven aquell Pantocràtor ple de color, entre la llum rutilant dels ciris, probablement aquestes lletres, si no els les explicaven, no els deien res i avui –si no se’ls explica- tampoc no diuen res a moltes persones que visiten aquesta bellíssima església romànica o veuen les pintures originals al MNAC. Què vol dir que Crist és principi i final? Per la mentalitat antiga posar una paraula al principi i al final vol dir que tot el que hi ha en l’interior queda ple d’aquell concepte. Aquesta eucaristia la comencem en el seu nom i l’acabem també en el seu nom. I en una oració de la missa diem: “Senyor preveniu els vostres actes amb la vostra inspiració i continueu-los amb la vostra ajuda, a fi que totes les nostres obres tinguin amb vos el seu principi i per vos arribin a la seva fi”. De petits ens ensenyaven a pregar al matí quan ens llevàvem i encara més sovint al vespre abans de dormir. Recordo que la meva àvia em va ensenyar les primeres oracions: el parenostre, l’Ave Maria, i a mi em feien gràcia perquè no entenia gairebé res, però a l’àvia no l’importava i amb tenacitat me les anava repetint fins que les vaig interioritzar. Això que és així en la litúrgia i en la pregària, ho és en la nostra vida? Comencem les coses en nom de Crist, en nom de Déu i pensem que Ell és el nostre terme? Sincerament, moltes vegades no. Més aviat anem vivint una mica d’esma, i cal que hi hagi algun esdeveniment que ens sotraguegi i ens faci anar a fons. Tan de bo cada matí fos un nou naixement i cada capvespre un assaig per a la mort!

Als evangelis Jesús rebutja el títol de Rei, en l’episodi de la multiplicació dels pans (Jn 6, 15) i el considera una temptació durant la seva estada en el desert (Lc 4, 6-7). Només hi ha dos casos que l’accepta: al final del temps, en el judici de les nacions: “aleshores el Rei dirà...Veniu beneïts del meu Pare...” (Mt 25). I en el fragment de l’Evangeli que hem proclamat avui.

Quin contrast entre Pilat i Jesús! Pilat era un home sanguinari, que havia ordenat matances cruels. Jesús mateix, en canvi, ha vingut a donar-nos la seva sang, la seva vida. Pilat no podia entendre la reialesa de Jesús, perquè veia en Ell un home indefens i, aparentment derrotat. I Jesús li explica que la seva missió és ser testimoni de la veritat. “I la veritat què és?” Es preguntava Pilat i ens hem preguntat tots alguna vegada, o ens ho preguntem encara. I la resposta és que en el cristianisme la Veritat és Jesús mateix, perquè és fidel a la missió que li ha estat encomanada.

A la vida de cada dia ens adonem que hi ha diversos nivells de veritat. Aristòtil deia que “la veritat és la realitat” i ens diuen els experts que  per a una sensibilitat semita caldria traduir la paraula aramea shrara per “realitat” més que per veritat.El filòsof Josep Maria Esquirol ens fa notar una evidència: tots sabem que la terra és rodona i que giravolta. I des de fa segles sabem que això és veritat. Però la nostra experiència ens diu que la terra és plana i que no es mou. I això no és veritat? És clar que ho és, però és un altre nivell de la veritat. La veritat no és abassegadora, té diverses cares, hi ha diversos matisos de veritat.

Jesús avui ens fa una proposta de vida comunitària: la proposta és que la seva comunitat sigui llavor o ferment d’un món on regnin, la veritat (la realitat) i la vida, la justícia, l’amor i la pau, però no ben bé com els entenem nosaltres, si no tots portats a plenitud. És aquest Regne cap el qual avancem cada vegada que en aquesta Europa, ferida i temorenca, deixem que la revenja doni lloc al perdó, l’odi a l’amor, el dubte a la fe. L’eucaristia és el sagrament de la fe, la fe que tot seguit renovarem, conscients que és una fe que s’ha de traduir en obres si vol ser ferment de renovació.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.