sábado, 30 de enero de 2016

Homilia polèmica


Diumenge III de durant l’any (31/01/2016)

Hem escoltat la segona part de la visita de Jesús a la sinagoga de Natzaret. Jesús va presidir la lectura bíblica del “messies dels pobres” i després va fer la seva homilia. Els preveres i molts diaques cada diumenge hem de pronunciar també una homilia; per respecte a l’auditori l’hem de preparar-la bé, hem de saber narrar, hem de trobar les imatges oportunes, hem de respondre a les legítimes expectatives dels qui ens escolten, hem d’anunciar i hem de denunciar, però, sobretot, hem de creure i hem de viure allò que hem llegit. Recordo que el dia que vaig ser ordenat diaca el bisbe, en donar-me el llibre dels evangelis em va dir: «Rep l’evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger; creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyis.» La veritat és que no sempre ho sé fer bé, potser em falta obrir-me més al do de l’Esperit...

El Papa Francesc ens ha donat molts consells de com han de ser les nostres homilies. Un d’ells és que «[…]abans de preparar concretament allò que anem a dir a la predicació hem d’acceptar ser ferits per aquesta Paraula que ferirà els altres perquè és una Paraula viva i eficaç». La Paraula fereix perquè és bella i la Bellesa, amb majúscula, fereix i ho fa en la mateixa mesura que consola. Si un medicament ha de sanar el mal des de la seva entranya, la Bellesa ha de guarir la mateixa ferida que ha produït. Però com pot ser que la causa del dolor sigui alhora, causa de la salut? La ferida causada per la Bellesa, es guareix només amb més bellesa: això és un misteri.

Diu també Francesc que “[…] la preparació de la predicació requereix amor. Un només dedica un temps gratuït i sense pressa a les coses o a les persones que estima; i aquí es tracta d’estimar a Déu que ha volgut parlar.”

“El missatge central de l’homilia és allò que l’autor ha volgut transmetre... si un text va ser escrit per consolar, no s’hauria d’usar per corregir errors; si va ser escrit per exhortar, no hauria de ser utilitzar per adoctrinar; si va ser escrit per ensenyar alguna cosa sobre Déu, no hauria de ser utilitzar per explicar diverses opinions teològiques; si va ser escrit per motivar la lloança o la tasca missionera, no l’usem per informar de les darreres notícies...”

L’homilia de Jesús a la sinagoga provoca una triple reacció al seu auditori: una d’admiració, una altra de menyspreu i una altra d’odi mortal. L’evangeli assenyala dos motius de crítica. El primer era la seva condició social: Jesús era fill d’un artesà i ells s’esperaven un messies gloriós. Quantes vegades menystenim el que més propers ens diuen, perquè ens pensem que els coneixem massa bé...

L’altra motiu és que els de Natzaret es van engelosir dels de Cafarnaüm. Perquè el seu profeta es va posar a exercir allí i no entre ells que eren els seus paisans de tota la vida. No en parlem gaire de la gelosia a l’Església, però quant de mal pot fer en la parella, en la família, a la feina i fins i tot a la comunitat!

Els comentaris de Jesús a la sinagoga són clarament provocatius. Es refereix a gestos dels profetes Elies i Eliseu en bé de personatges que no pertanyien al poble escollit: una vídua de Sarepta de Sidó i Naaman de Síria, un leprós. És un missatge universalista.  Alguns d’Israel haurien volgut un Messies estrictament nacional, no universal i miren fins i tot de matar-lo: el porten a un penya-segat amb la intenció d’estimbar-lo, però no ha arribat encara la seva hora i Jesús, victoriós se’n va passant entremig d’ells...

En el decurs de la història hi ha hagut moltes homilies polèmiques.  Des del sermó de  Montesinos en defensa i denúncia en contra dels abusos dels indígenes per part dels colonitzadors a la illa La Española, que va causar la conversió posterior de Bartolomé de las Casas a la defensa dels indis, fins a les del bisbe Alberto Iniesta (mort el 3 d’aquest mes) que incomodaven tant als dirigents polítics.

Hem escoltat de la primera Carta als Corintis el bellíssim himne de la caritat. Sant Pau recomana que aspirem als carismes “millors” perquè s’adona que alguns pretenien recobrir els seus egoismes amb  carismes ficticis. D’altra banda tots els dons són inútils sense la caritat. La paraula que diem ha de cercar sempre la caritat pastoral. Preguem perquè així sigui.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.