Rostres de misericòrdia

Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu 1/01/2016

Jornada Mundial de la Pau

Els pastors tornen a tenir relleu en l’evangeli d’avui. Un amic, mossèn Vicenç Mira, rector de Sant Vicenç de Montalt, m’explicava fa poc que els pastors en temps de Jesús eren esclaus. Esclaus que vivien al ras i que no eren propietaris ni de les seves ovelles. El fet que els pastors anessin a Betlem “deixant les ramades”, com cantem a la nadala, que trobessin el Nen Jesús amb Maria i Josep i que expliquessin tot allò que havien sentit dir d’aquell Infant, provocant meravelles als altres, és una cosa excepcional: es jugaven la feina i es jugaven la vida. Però de fet són els més miserables de la societat els qui reconeixen el Messies.  Ells eren els beneits del Senyor, els destinataris d’aquesta benedicció tan bonica que hem proclamat a la primera lectura. Sí, el Senyor els va guardar els pastors, els va fer veure la claror de la seva mirada, es va apiadar d’ells, va girar envers ells la mirada i els va donar la pau...

Aquests dies hem sabut que el papa Francesc ha aprovat la canonització de la mare Teresa de Calcuta, després que la Congregació per a les Causes dels Sants, reconegués com a extraordinària la guarició d’un brasiler, malalt en estat terminal. Potser algú se sorprengui d’aquesta canonització perquè pensava que la Mare Teresa ja fa temps que havia estat declarada santa. De fet molts ja la consideràvem així mentre estava entre nosaltres, perquè tota la seva vida va ser una prova d’amor als altres, especialment els més pobres, i la santedat no és altra cosa que la plenitud de l’amor. Ella era “misericordiosa” perquè posava el cor en el més míser de l’altre.

Doncs bé, Mare Teresa deia que “el pitjor mal és la indiferència” i el papa Francesc ha parlat vàries vegades de la globalització de la indiferència i ha dedicat el seu missatge per la Jornada Mundial de la Pau que se celebra avui precisament a la indiferència i la pau. El títol del missatge, ben significatiu, és “Venç la indiferència i conquereix la pau”. El papa Francesc ha fet gestos concrets mostrant com combatre-la, recordem la primera sortida a Lampedusa... Francesc diu amb encert que “la misericòrdia és el millor antídot per la indiferència.” En l’esperit del Jubileu de la Misericòrdia ara el bisbe de Roma ens invita a una reflexió personal per reconèixer com es manifesta la indiferència en la nostra pròpia vida i per adoptar un compromís concret perquè cadascú de nosaltres contribuïm a millorar la realitat on vivim, a partir de la pròpia família, del  veïnat o de l’ambient de treball. Crida també als Estats a fer gestos concrets, actes de valentia amb les persones més fràgils de la societat, com els empresonats, els emigrants, els aturats i els malalts. I ell mateix en dóna contínuament exemple. Quins gestos concrets de misericòrdia vull fer en aquest any 2016?

Martin Luther King deia que “el preocupant no és la perversitat dels malvats si no la indiferència dels bons.” I avui notem que les noves generacions estan sobre tot distretes i la distracció els fa indiferents...No els critiquem, tinguem més aviat cura de no distreure’ns nosaltres.

Tornem a la beata Teresa de Calcuta: la seva feina i la de les seves germanes era recollir els més pobres que morien al carrer perquè poguessin morir en una llar, en una casa. El filòsof Josep Maria Esquirol diu que la funció principal de la llar és la protecció de l’ésser humà davant de les dificultats de la vida i del món...protecció de la feblesa i alhora lloc per a la recuperació i l’enfortiment.

Maria és casa. Fou la primera casa de Jesús. Maria és llar. El poeta Joan Soler Amigó deia d’ella: “ets un badiu, una eixida, de la masia del pa”. Aquesta casa de l’església de Santa Maria ha de ser sobre tot llar. Perquè cadascun hem d’esdevenir llar d’acollida.

Que tingueu un bon any 2016, que cada dia d’aquests 366 (no oblidem que és un any de traspàs, bixest) sigui una nova ocasió per fer el bé. I que com hem cantat al salm, “Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi”.