Mirar i tocar

Homilia Corpus Christi 2016

Estimats,

Arriba el Corpus, la festa eucarística més popular. D’altres sagraments es refereixen al naixement, a l’amor, al perdó... L’eucaristia és el sagrament de l’amistat. Una amistat que avui volsuperar el clos dels temples i surt  als carrers i a les places. Una amistat que quan és sincera és indissoluble i té vocació d’eternitat.

Quan ens atansem a prendre la comunió parem la ma, talment com el pobre demana una almoina. L’eucaristia és també l’aliment dels pobres, dels humils, dels captaires d’amor, d’aquells que saben que tot és do.

«Panis Angelicus» (Pan Angelical) és un dels cinc himnes escrits per Sant Tomàs d’Aquino, el gran teòleg de l’Església, per a la festa del Corpus Christi. Cantar és exultar. El 1872 César Franck el va arreglar per tenor, orgue, arpa, violoncel i contrabaix. La lletra, molt profunda i alhora molt senzilla, l’hem sentit cantar moltes vegades, però potser no ens hem fixat prou en el seu sentit diu:

“El pa dels àngels es converteix en pa dels homes;/ el pa del cel/acaba amb les antigues figures/o cosa admirable!/ s’alimenten del Senyor/ els pobres, els servents i els  humils...”

Missatge d’encarnació: s’alimenten del Senyor els pobres, els servents, els humils. Com es va alimentar aquella multitud de desheretats que seguia Jesús quan Ell, ajudat dels deixebles, els multiplica els pans i els peixos. “Tothom en menjà tant com volgué...” diu Sant Lluc. És un miracle de ressonàncies eucarístiques evidents: primer, la Paraula, Jesús els parlava del Regne. Després beneeix el pa i el reparteix. Tot està integrat en una mateixa trobada: l’aliment del cos i el de l’esperit sense dissociació.

Quan els sacerdots i altres ministres donem la comunió és important que mirem els ulls dels qui combreguen... Talment com quan donem almoina a un pobre. El papa Francesc pregunta: quan dones almoina, mires els ulls del captaire? Li toques la mà? Veure i tocar és considerar l’altra com a persona. Si no sé veure el Crist en el germà, difícilment el sabré veure present en l’Eucaristia. Per això avui és també el dia de la caritat, de l’amor abnegat, generós, solidari, de l’amor que estima a fons perdut, sense esperar res a canvi.

El lema de Càritas Diocesana de Barcelona d’enguany és “Després de la tempesta NO arriba la calma”. El seu director, Salvador Busquets, explica al Full Dominical que la crisi econòmica ha deixat pas a una profunda crisi social. Ens diuen també que “el rostre de la pobresa és el d’una mare sola” El 37% de les llars amb fills estan a càrrec d’una mare sola i el 41% de les famílies ateses no tenen una llar digna, estable ni segura. I tants pisos tancats! A Càritas hi ha 2.414 persones voluntàries, però el 59% tenen més de 65 anys. Com fer-ho per rejovenir el perfil dels voluntaris?

L’eucaristia també ens ha de donar forces per transformar el nostre entorn. El Panis Angelicus acaba amb una pregària que fem nostra en aquest diumenge de festa: “Us preguem/ Déu u en tres/ que vingueu així a nosaltres,/com a vos us retem culte/ Pels vostres camins/guieu-nos cap on anhelem,/ a la llum on habiteu. /Amén