Endinsar-nos en el Misteri

Santíssima Trinitat 2016

Avui és la festa del Misteri de Déu. Sí: en Déu hi ha Misteri, un Misteri d’Amor que es vol comunicar. Diríem que és un Misteri que il·lumina tots els altres misteris de la nostra existència. Ens pensem que ens coneixem molt a nosaltres mateixos i sempre ens acabem sorprenent... Igualment en la nostra relació amb els altres... El respecte i la delicadesa neixen de la convicció que en el fons de l’altre hi ha també  misteri, que la seva realitat no s’esgota en allò que veiem o sentim. El misteri és perquè ens hi atansem, és perquè ens hi endinsem, és perquè ens hi abandonem amb simplicitat de cor, com quan ens submergim en l’aigua o ens deixem banyar per la llum de l’aurora.

Els cristians de l’Orient, en la celebració de la seva fe, en la divina litúrgia, en les sagrades icones,  tenen molt més present aquesta dimensió de Misteri. Es deixen portar. Els Pares grecs, per exemple, mai no van elucubrar sobre la vida íntima de la Trinitat (Rius Camps).  El diàleg amb les esglésies de l’Est d’Europa, des d’aquesta perspectiva, esdevé enriquidor.

Cap home ha parlat de Déu com Jesús. Jesucrist proclama que Déu és el seu Pare i que ambdós estan units en l’infinit diàleg d’intel·ligència, d’amor i de vida, que  anomenem Esperit Sant (Gomà). El Mestre durant tres anys ha intentat instruir els seus deixebles sobre el seu projecte, però ells encara no l’han comprès del tot, podríem dir que no s’han endinsat en el seu Misteri d’Amor. Ara, en aquest  fragment del discurs del Sant Sopar que hem proclamat,  Jesús fa un gest molt important: dóna per acabada la comunicació externa de la seva paraula als Apòstols; des d’ara l’Esperit Sant serà el seu Mestre interior.

Els artistes i els místics, els de la visió oberta, s’han atansat a aquest Misteri i hi han enfondit. Que impressionant que és, per exemple, la Trinitat del Greco! Déu Pare es mira amb amor infinit el seu Fill mort als seus braços, mentre al damunt aleteja l’Esperit Sant i els àngels ploren...  Antoni Gaudí a l’hora de dissenyar els vitralls de la Sagrada Família va assignar un color a cada una de les persones de la Santíssima Trinitat. Al Pare el groc que és la llum, al Fill el vermell, que és la sang i l’encarnació, a l’Esperit Sant el taronja que és unió del groc i del vermell...

El Misteri de la Santíssima Trinitat és present en tota la litúrgia. En començar la de cada diumenge ens senyem en el nom de les tres divines persones i al final som també enviats en nom de Déu Pare, Fill i Esperit Sant. Si dediquem un diumenge especial a la Santíssima Trinitat és per fer-nos més conscients que el Déu trinitari ha de ser estel del nostre camí. En aquest marc litúrgic jubilar recordem avui especialment els qui han estat cridats a la vida contemplativa: els monjos i les monges i també els qui viuen la vida eremítica. Ells ofereixen a la comunitat cristiana i a tot el món un anunci silenciós i a la vegada eloqüent de l’amor misericordiós de Déu. En un món sorollós i apressat, els monestirs i les ermites són oasis de silenci i de misericòrdia . L’amor de la Santíssima Trinitat ha seduït el cor dels contemplatius. L’amor de Déu i la seva infinita misericòrdia els porta a endinsar-se cada dia en aquest Misteri i a fer-ne un generós lliurament al proïsme en forma d’intercessió, d’oració, de caritat, de donació. El lema d’enguany és “Contempleu el Rostre de la Misericòrdia”. Aquest rostre –el rostre és el que identifica la persona- és el mateix Jesucrist. Ens ho recorda el papa Francesc (el rostre de la Misericòrdia, n.1). Crist que està sempre veient el Pare ens mira amb l’Amor Misericordiós. Sant Joan de la Creu diu que  “el mirar de Déu és estimar”

La raó ens porta a quadricular-ho  tot i de vegades sembla que no entenem la seducció d’un amor etern. En contra del que pugui semblar avui molts joves, nois i noies, a diversos indrets del món se senten atrets avui per una vida monàstica o conventual, o eremítica renovada des de la qual poden mirar amb uns altres ulls la realitat. Tinguem-los presents en aquesta Eucaristia. I recordem que el conreu del silenci és patrimoni de tots.

Maria es relaciona amb cada una de les tres divines persones: és filla del Pare, mare del Fill, esposa de l’Esperit Sant. Que  Ella, la Mare del sí, ens ajudi a endinsar-nos en el Misteri trinitari que tastarem, novament en aquesta eucaristia.