domingo, 8 de mayo de 2016

Sempre amunt

Diumenge de l’Ascensió 2016

A la nostra vida, com a la dels apòstols, hi ha absències i presències. Comiats i nous encontres.  Dols i retrobaments . L’Ascensió és una absència que esdevindrà una nova presència.  Al Credo repetim que Jesús “se’n pujà al cel”. És una veritat de la nostra fe.  Però aquest Cel no és un lloc físic, el Cel és la profunda intimitat de cada un de nosaltres amb Déu. El  Cel aquí és l’anticipació joiosa de la felicitat futura a la qual estem destinats.  

Al Credo diem que Jesús “retornarà gloriós”  És a dir, ens tornarem a trobar tots junts amb  Ell en la glòria definitiva. Jesús ja no es manifestarà  habitualment als apòstols en la forma perceptible dels sentits, a partir d’ara serà  present d’una altra manera encara més intensa.

I els apòstols es preguntaven si  no seria en aquell moment  que  restauraria  la sobirania d’Israel. És a dir encara el seu objectiu era molt limitat, molt terrenal, molt de mires curtes. Aquesta no era la seva missió. Caldrà que vingui l’Esperit Sant a renovellar-los.

Quantes vegades nosaltres també ens movem per objectius immediats,  de poca alçada, amb una mirada de pardal  quan hauríem de mirar  amb  mirada d’àliga. El papa Francesc, en rebre  divendres passat el  premi Carlemany  es lamentava de  "la tendència actual sovint més atractiva de fabricar amb pressa, sobre terra inestable, uns resultats immediats que podrien produir un rendiment polític fàcil, ràpid i efímer, però que no construeixen la plenitud humana". És l’absència d’un projecte polític sòlid i durador. I parlava d’ una Europa “on ser migrant no és delicte, sinó una invitació a un compromís més gran amb la dignitat de tots els éssers humans, on els joves respiren l'aire pur de l'honestedat, estimen la bellesa de la cultura i d'una vida simple, no contaminada per les infinites necessitats del consumisme...”

En començar la pregària eucarística diem: “amunt els cors!”. La nostra vida ha de ser un ascens, sempre amunt,  amb mires altes. Diversos poetes han usat la paraula Excelsior,  que en llatí significa això “sempre amunt!” Ascendim , deixem enrere les baixeses, ascendim,  busquem l’excel·lència... Així ho expressava Joan Maragall en el seu poema Excelsior, ple de la joia de viure:


Vigila, esperit, vigila,/no perdis mai el teu nord,/no et deixis dur a la tranquil.la/aigua mansa de cap port./Gira, gira els ulls enlaire,/no miris les platges roïns,/dóna el front en el gran aire,/sempre, sempre mar endins.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.