Bessons de Déu

Homilia Diumenge 7è de durant l’any (19/02/17)

Potser una de les coses que més ens distingeixen als cristians d’altres és que som un poble de perdó i no de venjança. Això ve de lluny, ho hem escoltat a la primera lectura: “no et vengis, ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble”. Ara també hi ha hagut textos que han alimentat l’esperit de venjança i en el decurs de la història hi hem caigut moltes vegades en la revenja. I avui, si ens hi fixem, continuem practicant petites venjances cada dia, al volant, a l’estadi, potser fins i tot a casa a la parella, entre germans. Frases com “qui la fa la paga”, “te’n recordaràs d’aquesta” no haurien de formar part del nostre vocabulari.  En una de les pregàries eucarístiques demanem que la venjança doni pas el perdó, que l’odi deixi pas a l’amor. Si  tota aquella energia que dedicaríem a emprar en la venjança la uséssim per perdonar! És el comportament més savi. És la saviesa dels fills de Déu de la qual ens ha parlat Sant Pau.

“Parar la galta” no és sinònim de debilitat. Quan Jesús en la seva Passió fou bufetejat per aquell criat del summe sacerdot, certament no s’hi va tornar, però li va respondre amb gran fermesa. Si he parlat malament digues en què, però si no perquè em pegues?

Tots en el decurs de la vida ens hem volgut assemblar a algú. Ha estar un mestre, un metge un presentador, una actriu. Però tots hem mirat d'assemblar-nos-hi sense deixar de ser nosaltres mateixos. Però allò que ens fa mes semblants no es un gest una mirada o una manera de parlar si no una actitud davant la vida, un comportament

Jesús avui ens diu a l’evangeli que quan mes ens assemblen a Déu es quan tractem els altres sense fer diferències. Ja ho sabem que tots som iguals en dignitat però sembla que sovint ho oblidem. I posem per endavant el gènere, la procedència el nivell cultural, al fet de ser persona. Avui els nens i els joves estan molt més acostumats a la diversitat que les generacions precedents. Però cada generació ha de ser alfabetitzada de nou. Avui entre nosaltres hi continua havent  xenofòbia, capteniments discriminatoris, sexistes, insolidaris. Diverses formes d’odi  des de les més altes esferes del poder mundial. Però no ens hem de fixar tant en els altres com en el nostre comportament. De vegades ens vantem de ser persones tolerants i solidàries i quan arriba el moment no estem a l'alçada i discriminem. En un espot que ha corregut per les xarxes es veu com uns pares amb una nena a la sala d'espera d'una consulta s'asseuran lluny d'un home estranger, talment com si no es volguessin contaminar. Quan el metge els fa passar els fa entrar a tots quatre i els presenta aquell home que ha estat precisament el donant que ha salvat la vida de la nena. Aquells pares es queden estupefactes i avergonyits.

Hi ha gestos que ens commouen. La revista Mundo Negro ha concedit el Premi a la Fraternitat 2016 al cardenal Dieudonné Nzapalainga, arquebisbe de Bangui i a Kobine Layama, imam de la mesquita central de la capital centreafricana, pel seu treball de diàleg i promoció de la pau en aquell país immers en una greu inestabilitat des de març de 2013. El desembre d’aquell any hi hagué una ofensiva que va fer que en dos dies morissin 1000 persones i bona part de la comunitat musulmana hagués d’abandonar la ciutat. En aquell context el Cardenal va decidir acollir a casa seva l’imam i la seva família durant nou mesos. Aquest gest va ser durament critica per part d’alguns membres de les comunitats musulmana i cristiana que no entenien aquesta forma d’acolliment i de respecte recíproc. Aquest gest però va fer que uns i altres coneguessin Nzapalainga i Layama com a “els bessons de Déu.”

Tots demanem ser tractats personalment. El cristianisme es bàsicament personalista. Per això un tracte entre iguals no vol dir un tracte igualitari. Cada persona desitja ser tractada a la seva manera i la saviesa de Déu ens ha d’ajudar a descobrir-la. Que ens hi ajudi també la celebració d’aquesta eucaristia.