Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge 4rt Estimats germans i germanes, En un congrés celebrat recentment a l’Ateneu Sant Pacià s’ha posat en relleu la crisi que va significar per la civilització occidental el maig francès del 68. Una crisi sobre tot del principi d’autoritat. Certament aquesta crisis es va donar, però cal distingir bé entre el que és autoritat i el que  és autoritarisme. No és el mateix.  “Poques coses desmoralitzen més que la injustícia fet en nom de l’autoritat i de la llei” deia Concepción Arenal. És un cas clar que la pretesa “autoritat” amaga l’autoritarisme. L’evangeli diu que Jesús ensenyava amb autoritat. La rel de la paraula autoritat és augmentar, promoure, fer progressar... Diríem, fer sortir de cadascú el bo i millor. En el cas de la guarició de l’endimoniat, veiem com primer havia de sortir el mal, perquè finalment pogués emergir el bé.  Quantes vegades hem d’esperar que les persones verbalitzin tots els seus patiments i les seves íntimes sofrences, els ...

Diumenge III de durant l’any 21 de gener de 2018 Jonàs davant Nínive, una ciutat immensa. Talment com els cristians d’avui –minoria creativa- davant d’una societat que ha deixat de ser cristiana, on l’ètica sembla desdibuixar-se, on s’ensorren aquells que semblaven referents sòlids. Hem de descobrir les rutes del Senyor (salm): com podem portar Déu al món? Com podem oferir horitzons de plenitud? “No podem deixar perdre l’oportunitat present” ens ha dit Sant Pau. Antònia Cirer, a la missa de cada dia comenta: “Si Déu ens ha donat memòria i creativitat, és perquè aprenguem del passat i projectem el futur. Però ni una cosa ni l’altra no podem fer si malgastem el temps present. És avui que el Senyor ens crida”. Per tant un gran repte és viure el present. I això significa acceptar l’estat del nostre cos, les limitacions pròpies de l’edat... Veure qui tenim al costat, ara i aquí. Ésser humils perquè la tasca és molta i els recursos limitats. Altra vegada topem amb la desproporció. El...

Homilia diumenge II de durant l’Any 14/01/2018 Els moments que més romanen en la nostra memòria són aquells que hem conegut la persona o persones amb qui després hem compartit la vida. En podeu donar testimoni els esposos que seríeu capaços de descriure l’ambient exacte, fins i tot la manera com anava vestida, la persona que seria el vostre cònjuge i les paraules que us vàreu dir. Alguna cosa de semblant li degué passar a Sant Joan l’evangelista, quan anys després en ressenyar per escrit -ell o els seus deixebles la seva primera trobada amb Jesús- un encontre que li havia de canviar la vida, tenia clar que eren “vora les quatre de la tarda”. Una hora inesborrable en la seva biografia espiritual. Deia el capellà i sociòleg francès Jean Vimort, referint-se a aquest passatge que hem proclamat que Elí, necessita tres vegades per entendre que Déu es pot comunicar en directe amb el jove Samuel sense que calgui que ell, summe sacerdot i jutge d’Israel, en sigui l’intermediari. Aquesta...

L’Epifania que vam celebrar ahir, el baptisme de Jesús que celebrem avui i les noces de Canà, formen un tríptic magnífic de la manifestacions del Senyor.   La revelació als pobles no creients, el fet de baixar a les aigües del Jordà per sortir-ne renascut i el signe de regalar un amor de caritat abnegat a uns nuvis, són tres fars lluminosos. Els qui hem fet l’experiència de reviure el nostre baptisme a Terra Santa, al Jordà, o heu renovat les vostres promeses matrimonials a Canà ho enteneu perfectament. “Que els injustos abandonin els seus camins i els homes malèfics els seus propòsits, que es converteixin al Senyor.” Era el clam del profeta Isaïes. És també el nostre clam quan topem amb la iniquitat del mal que pren tantes formes: el menyspreu, la prepotència, la inflexibilitat, l’esclerosi mental... Al punt contraposat tenim aquest Jesús que es dreça com un home nou i lliure de les aigües del Jordà i Joan que el veu amb la seva resplendor  mentre sent la veu del cel “Ets...

Ahir, juntament amb mossèn Andreu Oller i amb el seminarista Pau Manent, vam veure arribar els mags prop del Pont del petroli de Badalona. Es palpava l’emoció de la gent i de la mateixa alcaldessa, Dolors Sabater quan va fer el discurs de benvinguda. Precisament el terme Epifania es referia a l’arribada d’un rei a la ciutat. Era bonic de veure els pares amb els fills a les espatlles, els avis amb els seus néts, molta gent diversa aclamant els mags, sense saber massa per què, però intuint que darrera d’aquest espectacle hi ha quelcom molt nostre. Els mags vénen a adorar Jesús. L’amic Ignasi Carbonell, monitor de la Catedral de Barcelona, ens ha envia un missatge sobre la historicitat dels mags d’Orient. Cita que l’any 1915 durant unes excavacions a Sippar una ciutat situada  la Mesopotàmia (l’actual Iraq), entre els rius Èufrates i Tigris,  a uns cent quilòmetres al nord-est de Babilònia, un grup d’arqueòlegs anglosaxons i alemanys trobaren unes taules de fang escrites en...

Aquesta benedicció transmesa del Senyor a Moisès perquè al seu torn la transmetés al poble, és perfectament actual. Recordo, tots recordem, quan   el Papa Francesc va iniciar el seu pontificat a la Plaça de Sant Pere, des de la balconada va demanar humilment la benedicció del poble i es va inclinar per rebre-la. Les càmeres no ho van mostrar, però m’han explicat que mentre ell s’inclinava tota la gent que hi havia a la plaça el beneïa. Els pares de família ho feien amb la mà estesa com solen fer-ho a Itàlia, a casa. Cal beneir i deixar-se beneir. “Ja no ets esclau sinó fill”, diu Pau a la comunitat de Galàcia. Amb el  bell lema “Lliures per alliberar”,  aquest 2018 els mercedaris celebren el vuitè centenari de la fundació del seu Orde  a la Catedral de Barcelona per un laic, Sant Pere Nolasc. La finalitat inicial  era alliberar cristians captius dels musulmans, fins a donar la vida si calgués. D’aleshores ençà  l’Orde de la Mercè s’ha estès arreu del mó...