Autoritat i autoritarisme

Homilia diumenge 4rt

Estimats germans i germanes,

En un congrés celebrat recentment a l’Ateneu Sant Pacià s’ha posat en relleu la crisi que va significar per la civilització occidental el maig francès del 68. Una crisi sobre tot del principi d’autoritat. Certament aquesta crisis es va donar, però cal distingir bé entre el que és autoritat i el que  és autoritarisme. No és el mateix.  “Poques coses desmoralitzen més que la injustícia fet en nom de l’autoritat i de la llei” deia Concepción Arenal. És un cas clar que la pretesa “autoritat” amaga l’autoritarisme.

L’evangeli diu que Jesús ensenyava amb autoritat. La rel de la paraula autoritat és augmentar, promoure, fer progressar... Diríem, fer sortir de cadascú el bo i millor.

En el cas de la guarició de l’endimoniat, veiem com primer havia de sortir el mal, perquè finalment pogués emergir el bé.  Quantes vegades hem d’esperar que les persones verbalitzin tots els seus patiments i les seves íntimes sofrences, els dols mal viscuts, les nafres de l’ànima, perquè a la fi pugui sortir-ne la bondat que rau fons de molt cors. No es pot tapar una ferida amb una bena fins que no està ben desinfectada Ara aquest procés és llarg, pot durar molt de temps i pot representar una sacsejada violenta. Deixem que la Paraula de Déu ens sacsegi interiorment aquest diumenge, siguem dòcils a l’esperit del bé. I com deia el Beat Ramon Llull, que tot el mal “fuja”.

La carta de Sant Pau als cristians de Corint ens ha parlat dels avantatges que segons ell, tenen els qui no es casen respecte als qui opten pel matrimoni. Pau buscava el que era més avantatjós, però certament el matrimoni tal com s’entenia en el seu temps de era encara molt asimètric: la finalitat procreativa ocupava un lloc principal i hom pensava que tot depenia de l’home. La ciència ha anat mostrant l’aportació de cada cònjuge en l’engendrament d’un fill i l’Esperit Sant ens ha anat guiant en el decurs dels segles per comprendre que la principal finalitat del matrimoni avui no és la procreació sinó l’amor dels esposos oberta a una paternitat responsable. I convindria recordar que una de les facetes d’aquest amor esponsal és esforçar-se per la promoció humana i cristiana de l’altre. Això ho solem oblidar fins i tot en la predicació. Exercir l’ autoritat és fer que emergeixi el bé amagat en l’altre. Tenir aquesta dada és essencial per mesurar la qualitat del matrimoni.

En temps de Jesús els mestres de la llei es perdien en disquisicions, es dedicaven a explicar les diferents tendències que hi havia en el seu temps. Devia ser molt feixuc. Jesús en canvi parla amb autoritat, va a l’essencial: el seu ensenyament transparentava la consciència de ser Fill de Déu. I el poble ho captava de seguida. Aquest sensus fidelium continua viu. El poble senzill copsa immediatament quan un locutor de ràdio o televisió ha interioritzat aquella notícia que està dient i per tant la diu amb autoritat o quan la recita de memòria, sense cap implicació personal. Igualment quan es predica una homilia: que diferent que ressona quan ha estat el fruit madur d’una pregària! Està plena d’autoritat, és persuasiva i convincent.