Aquí em teniu

Homilia diumenge II de durant l’Any 14/01/2018

Els moments que més romanen en la nostra memòria són aquells que hem conegut la persona o persones amb qui després hem compartit la vida. En podeu donar testimoni els esposos que seríeu capaços de descriure l’ambient exacte, fins i tot la manera com anava vestida, la persona que seria el vostre cònjuge i les paraules que us vàreu dir.

Alguna cosa de semblant li degué passar a Sant Joan l’evangelista, quan anys després en ressenyar per escrit -ell o els seus deixebles la seva primera trobada amb Jesús- un encontre que li havia de canviar la vida, tenia clar que eren “vora les quatre de la tarda”. Una hora inesborrable en la seva biografia espiritual.

Deia el capellà i sociòleg francès Jean Vimort, referint-se a aquest passatge que hem proclamat que Elí, necessita tres vegades per entendre que Déu es pot comunicar en directe amb el jove Samuel sense que calgui que ell, summe sacerdot i jutge d’Israel, en sigui l’intermediari. Aquesta lliçó ens continua interrogant avui als adults, als pares, als avis, als catequistes, fins i tot als sacerdots  a qui sovint ens sembla que Déu necessita la nostra mediació per manifestar-se als qui són més joves o més petits. Déu parla i es manifesta amb qui vol, quan vol i com vol.

“Aquí em teniu”. Paraules que Samuel diu al seu mentor Elí. “Aquí em teniu” hem cantat repetidament en el salm 29. Quan a les ordenacions de prevere o de diaca es crida els candidats que han de rebre el ministeri, responen amb un “sóc aquí”, que va més enllà d’anunciar la seva mera presència física: és un signe de disponibilitat generosa.

“Aquí em teniu” ens han dit sense paraules els migrants i els refugiats que avui són entre nosaltres. Quan parlo de migrants i de refugiats, penso en rostres concrets, en històries de vida, en persones que, sense buscar-les, sense esperar-les, he trobat en el camí i que, ara d’una manera d’una altra acompanyo o he acompanyat: en Santos, en Serigne, en Joseph, la Juera, el Hommod, la Galane, l’Ahmed... Molts seglars compromesos i preveres ho fan també i, segurament a molta més escala: acompanyar persones vol temps, dedicació, entusiasme. I treball en xarxa. Amb motiu d’aquesta Jornada, que avui celebrem, Càritas Diocesana de Barcelona, juntament amb la Delegació de Pastoral Social han distribuït el missatge del sant pare Francesc: “Acollir, protegir i integrar els emigrants i els refugiats”.  El bisbe de Roma explica que “promoure” vol dir, essencialment, que “se’ls doni la possibilitat de realitzar-se com a persones en totes les dimensions que componen la humanitat volguda pel creador.” I aquesta és una globalitat que avui hauríem de tenir especialment present.

Mn. Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, ens ha escrit un watsapp que diu: “Farà un any que l’Esperit Sant obrí les portes de Santa Anna a través d’un vent fort. L’església es va omplir de germans sense sostre i de molts voluntaris. Després d’aquest esdeveniment continuem amb les portes obertes i el cor, per acollir, protegir, promoure i integrar. Una petita transparència de l’Evangeli per posar una taula compartida on els últims són els primers... I ens explica que dijous vinent visitarà la parròquia el Cardenal Gregorio Rosa Chávez, bisbe auxiliar del Salvador que parlarà d’”Oscar Romero i la teologia dels pobres”.

També el diumenge vinent 28 de gener a la Parròquia de la Mare de Déu de la Salut de Badalona hi haurà un acte diocesà, per recordar-nos que tots podem i hem d’actuar en favor dels migrants i dels refugiats. Cal dir que el rector d’aquesta parròquia -la més gran de Badalona- és mossèn Salvador Roura, molt sensible a aquestes realitats, que ha viatjat en diverses ocasions al nord de l’Àfrica.

El Papa Francesc, en el missatge que ha escrit en aquesta Jornada acaba recordant que la Mare de Déu “també va experimentar en ella la duresa de l’exili”, referint-se a la seva fugida a Egipte (cf. Mt 2, 13-15). A ella ens encomanem i li encomanem tants germans nostres migrants i refugiats.