Jaume Aymar i Ragolta

Parròquia de Santa Maria, 23 d’abril de 2018 Estimats germans en el Senyor: Celebrem avui Sant Jordi i d’aquí quatre dies celebrarem la Mare de Déu de Montserrat- ambdues festes estan unides per un mateix rerefons espiritual, cultural, patriòtic i popular. És bonic de veure avui tanta gent en els nostres carrers, malgrat les ombres i les incerteses que planen sobre el nostre país. Sant Jordi era màrtir de Capadòcia. El martiri és el testimoni més eloqüent, és donar la vida per amor. La festa sempre ha d’anar acompanyada del testimoni. Una festa sense testimoni és frívola, un testimoni sense festa és eixut. Deia el papa emèrit Benet XVI que les dues millors defenses de l’Església són la litúrgia ben celebrada i el testimoni. Per això és bonic que avui tantes parades de roses i llibres, símbol de bellesa i de cultura, tinguin també una finalitat solidària. Bellesa, cultura i compromís. Avui celebrem també els 30 anys del matrimoni d’en Ton Del Cacho i l’Olga Dauder. Casa...

Estimats germans i germanes. De vegades he sentit dir que la imatge del bon pastor no s’escau a una cultura com la nostra, tan majoritàriament urbana. Que els infants i els joves rarament han vist un pastor o una ovella...En canvi em deia una catequista holandesa, bona pedagoga, molts anys activa pastoralment a Suïssa, que la imatge del bon pastor que té cura sol·licita de les ovelles, els infants l’entenen de seguida, encara que rares vegades o potser mai l’hagin vist. Jesús havia escoltat i havia cantat moltes vegades el salm 23 el del bon pastor que nosaltres hem escoltat i cantat també tantes vegades, normalment en les misses de difunts: El Senyor és el meu pastor: no em manca res./Em fa descansar en prats deliciosos,/em mena al repòs vora l'aigua,/i allí em retorna./Em guia per camins segurs,/per amor del seu nom;/ni que passi per la vall tenebrosa,/no tinc por de cap mal./Tu, Senyor, ets vora meu:/la teva vara i el teu bastó/em donen confiança.//Davant meu pares taul...

Quan Sant Lluc posava per escrit aquesta trobada de Jesús amb els apòstols, la primitiva comunitat ja tenia seriosos problemes amb uns heretges, anomenats docetes que negaven la realitat carnal de Jesucrist, no admetien que Jesucrist havia estat home veritable amb un cos de carn i d’ossos. I per això Joan i Lluc intenta desqualificar-los   deixant ben clar que el ressuscitat és el mateix Jesús amb qui havien menjat i begut tan sovint. S’oblidaven que Jesús va ser un nen com vosaltres Aquesta heretgia, el docetisme pren diverses formes en el decurs de la història, però el fons és el mateix. Tots hem sentit parlar dels càtars, dels castells càtars, de la ruta dels càtars, dels bons homes... homes i dones que foren tan perseguits fins a la mort (tota persecució és reprovable)... doncs bé, una de les afirmacions dels càtars és que Jesús no es va encarnar, sinó que fou una aparició que es va manifestar per mostrar el camí de Déu. Els càtars creien que no era possible que un Déu bo ...

Homilia diumenge de l’octava de Pasqua 8/04/2018 Són d’ahir però ens poden servir per avui i per sempre. Diu els fets dels apòstols que els creients tenien un sol cor i una sola ànima. És a dir un mateix sentir i un mateix ésser. Això avui entre nosaltres no és ben bé així. Molts volem tenir un sol cor una sola ànima, però també és veritat que entre nosaltres hi ha persones que celebren juntes la seva fe i potser es miren amb suspicàcia, o són de la mateixa família i no es parlen perquè estan renyides. Una de les missions dels rectors és esforçar-nos per fer encaixar les diverses mentalitats, de manera que ningú se senti estrany en la comunitat de fidels (Vademécum del rector,4). Un altre tret que s’assenyalen de la primitiva comunitat, és que ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies sinó que tenien tots els béns en comú. Potser la vida de la primitiva comunitat estigui una mica idealitzada, però en qualsevol cas es dibuixa cap on hem de tendir. T...

Vetlla pasqual 2018 Santa Maria Aquest temps de preparació per la Pasqua hem parlat del punt d’inflexió, aquell moment de la trajectòria vital en què experimentem un canvi. També hi ha moments d’inflexió en la vida de les comunitats i dels pobles, en la mateixa història de la humanitat. La resurrecció de Jesús és el punt d’inflexió que obre una dimensió nova a homes i dones. Hem escoltat a l’evangeli que després de la posta de sol, el repòs sabàtic s’ha acabat i es reprenen les activitats ordinàries. Les dones es preparen per fer les uncions del cadàver que el capvespre del divendres no havien tingut temps de fer. L’evangeli d’aquesta nit ens parla d’una terna femenina que és el primer testimoni de la resurrecció. Maria Magdalena, Maria la mare de Jaume i Maria Salomé. La tradició oriental distingeix les diferents maries, la tradició occidental les confon. Jo crec que aquesta terna és molt important: De Maria Magdalena se n’ha dit moltes coses i ha assolit una gran popularitat. ...

Acabem d’escoltar el relat impressionant de la Passió segons Sant Joan. Dues pinzellades: Simó Pere es treu l’espasa, prova que no havia entès encara que Jesús refusa la violència activa. I, d’altra banda la bufetada del criat i la ferma resposta de Jesús que, per cert, no para la galta... Diu un jove jesuïta, el P. Joan Morera, que la tercera via (ni l’acció-reacció, ni el silenci submís) és una proposta que molta gent ha fet al llarg del temps d’afrontar les situacions, que no és escapar del problema, ni de retornar la violència per violència. El nucli d’aquesta tercera via és la manera creativa d’afrontar els problemes sobretot respectant la dignitat de l’altre. “L’he llegida des dels textos bíblics, sobretot en la proposta de Jesús, amb els tres exemples de parar l’altra galta, entregar l’altre vestit i recórrer l’altra milla.” Sí, d’entrada, per la seva limitació, és veritat que els febles no tenen més armes. Però el fet de ser l’única no vol dir que sigui relegada a que no els...

Cada sagrament està en connexió amb una realitat humana. Així el baptisme correspon habitualment al naixement, el matrimoni a l’amor dels   contraents, la unció dels malalts a la situació de feblesa de les persones grans o malaltes... I l’Eucaristia, amb quina realitat humana està connectada? A quina realitat antropològica es correspon? Jo crec que amb l’amistat, és el sagrament de l’amistat. És en el context del Sant Sopar que Jesús diu als deixebles: “a vosaltres us he dit amics perquè us he fet saber tot allò que he rebut del meu Pare”. Qui troba un amic ha trobat un tresor. En l’amistat no hi ha jerarquies. I les amistats s’han de   cultivar, s’han de cuidar... L’eucaristia ha d’enfortir els vincles d’amistat dels qui la celebrem. Sovint no sabem ni el nom de persones amb les quals fa anys que celebrem la missa cada diumenge. Ni el nom ni les circumstàncies personals, no sabem si travessen un moment de dificultat, ni si estaria en la nostra mà ajudar-los... Hauríem d’ap...