Vetlla Pasqual 2018

Vetlla pasqual 2018 Santa Maria

Aquest temps de preparació per la Pasqua hem parlat del punt d’inflexió, aquell moment de la trajectòria vital en què experimentem un canvi. També hi ha moments d’inflexió en la vida de les comunitats i dels pobles, en la mateixa història de la humanitat. La resurrecció de Jesús és el punt d’inflexió que obre una dimensió nova a homes i dones. Hem escoltat a l’evangeli que després de la posta de sol, el repòs sabàtic s’ha acabat i es reprenen les activitats ordinàries. Les dones es preparen per fer les uncions del cadàver que el capvespre del divendres no havien tingut temps de fer. L’evangeli d’aquesta nit ens parla d’una terna femenina que és el primer testimoni de la resurrecció. Maria Magdalena, Maria la mare de Jaume i Maria Salomé. La tradició oriental distingeix les diferents maries, la tradició occidental les confon. Jo crec que aquesta terna és molt important:

De Maria Magdalena se n’ha dit moltes coses i ha assolit una gran popularitat. Hi ha una pel·lícula en cartellera dirigida per Garth Davis que m’ha impressionat perquè la presenta realment com a apòstol dels apòstols. Una dona forta, treballadora, que ajuda els necessitats i que ho deixa tot per seguir Jesús. Ella és el primer testimoni de la Resurrecció.

L’altra Maria és l’esposa de Cleofàs cosí germà de Josep i una de les primeres en adherir-se a l’ensenyament de Jesús. Segons la tradició tingué quatre fills, Jaume el Menor, Josep Barsabàs, Simó el zelote i Judes Tadeu i dues filles Lídia i Lísia ambdues deixebles de Jesús. Per tant una mare de família nombrosa.

Quant a Salomé fou també una deixeble de Jesús, que el seguia i el servia segons la interpretació tradicional hauria estat la mare de Jaume el Major i de Joan l’Evangelista, i la que havia demanat poder pels seus fills, obtenint de llavis del mestre la lliçó del servei.

Totes tres dones lluiten contra una cosa aparentment impossible: fer rodolar la pedra que tanca l’entrada del sepulcre. Una pedra realment molt grossa. Hi ha una asimetria evident entre el que volen fer i els seus recursos.

Avui bategem la Sara, mare de família, acompanyada de l’espòs David i dels fills Josep i Daniel.  Sempre és un goig batejar, però encara és més emotiu quan el qui es bateja és un adult, plenament conscient.  La Sara amb l’ajut de mossèn Richard s’ha anat preparant de manera continuada per aquest pas i també ho ha fet amb molta alegria. Tenim present la seva mare, que s’uneix a la festa des del cel. Sara, comences a viure la plena llibertat interior, la llibertat dels fills de Déu. Per grans que siguin les dificultats amb què et trobis en el teu camí, pensa que per dins vius la llibertat interior, que et farà apartar tots els obstacles.

En el baptisme en ser ungits amb el crisma, oli perfumat, que ha estat consagrat Dimarts Sant a la Catedral es demana que siguem sempre membres de Crist, sacerdot, profeta i rei per a la vida eterna. I em pregunto on és allò que anomenem “denúncia profètica”.  Els cristians com a agents gestors del Regne de Déu, tenim la responsabilitat de denunciar els mals que es manifesten al món i alhora anunciar l’esperança d’un món millor, aquí i ara. La denúncia profètica ha de ser realista i responsable. Ha d’atorgar sempre l’oportunitat i ha de promoure l’obertura a canviar, a restablir i a construir relacions més fraternals entre tots els éssers humans. Ha d’afirmar la vida i ha d’anunciar l’esperança. I això s’ha de concretar en un compromís verificable per la justícia i la pau

Jesús ressuscitat va ser font de pau i de consol per als seus. Germans i germanes: visquem tots d’acord amb les nostres  promeses baptismals i sentirem l’embranzida de la llibertat interior que ens farà vèncer tots els obstacles.