En la festivitat de Sant Jordi 2018

Parròquia de Santa Maria, 23 d’abril de 2018

Estimats germans en el Senyor:

Celebrem avui Sant Jordi i d’aquí quatre dies celebrarem la Mare de Déu de Montserrat- ambdues festes estan unides per un mateix rerefons espiritual, cultural, patriòtic i popular. És bonic de veure avui tanta gent en els nostres carrers, malgrat les ombres i les incerteses que planen sobre el nostre país.

Sant Jordi era màrtir de Capadòcia. El martiri és el testimoni més eloqüent, és donar la vida per amor. La festa sempre ha d’anar acompanyada del testimoni. Una festa sense testimoni és frívola, un testimoni sense festa és eixut. Deia el papa emèrit Benet XVI que les dues millors defenses de l’Església són la litúrgia ben celebrada i el testimoni. Per això és bonic que avui tantes parades de roses i llibres, símbol de bellesa i de cultura, tinguin també una finalitat solidària. Bellesa, cultura i compromís.

Avui celebrem també els 30 anys del matrimoni d’en Ton Del Cacho i l’Olga Dauder. Casats l’any 1988 a les Borges Blanques per trobar un punt de proximitat entre la família de l’Aragó i la de Catalunya. El dia del vostre casament us vau prometre amor en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia, i ha estat ben bé així. Ens heu donat i ens doneu testimoni, amb la vostra fidelitat en la prosperitat i en l'adversitat (la mort d'un fill en néixer, el Pablo) en la salut i en la malaltia i també amb l’activa participació de vosaltres dos i dels vostres quatre fills en la vida parroquial: moltes gràcies.

El 20 de setembre de 1931, a Montserrat, es va celebrar una Diada destinada a palesar la cultura montserratina del llibre i a divulgar l’activitat desplegada pels monjos en la reconstrucció de la biblioteca. Es muntà una magnífica exposició bibliogràfica al claustre romànic que tingué un gran ressò popular. El P. Anselm M. Albareda, tan vinculat a Badalona i  aquesta parròquia va fer una important conferència titulada “El llibre a Montserrat (Del segle XI al segle XX)”. Amb aquesta avinentesa, l’aleshores rector de la Universitat de Barcelona, Jaume Serra Hunter escrivia a l’Abat Marcet : “Procurem despertar el sentit espiritual de la vida, que és la gran manera de fer-nos dignes de Catalunya. Una Diada del Llibre té sempre aquell significat”.

Despertar el sentit espiritual de la vida mitjançant la cultura. Heus ací un repte vigent. Uns anys abans, el 1923, un llibreter valencià establert a Barcelona, Vicente Clavel, havia tret els llibres al carrer per vendre’ls. Aquell mateix any, al meu poble, Patrici Clara va fer un banc de pedra a l’entrada del poble, amb un armariet de cultura on es podien prendre i retornar els llibres. Fins el 1926 la Diada no es va fer oficial. De 1926 a 1930 es va celebrar el 7 d’octubre, festivitat tan nostra de la Mare de Déu del Roser (em pregunto si no serà aquest l’origen de les roses que avui beneirem) com que la data s’esqueia en ple començament de curs acadèmic, moment de molta feina a les llibreries, el Gremi de Llibreters va decidir cercar-ne una altra i va pensar en commemorar el dia de l’enterrament de Miguel de Cervantes (23 d’abril de 1616) que havia mort el dia abans.

A Catalunya hi ha moltes capelles dedicades a la Mare de Déu de Montserrat i poques dedicades a Sant Jordi. Una la del comtat de Sant Jordi de Calonge ha passat fa poc temps a una altra confessió cristiana. Es conserva però en una altra capella pública del poble la magnífica imatge del Sant Cavaller de Joan Rebull, noucentista que es va inspirar en els trets del músic Eduard Toldrà i que va inspirar a Salvador Espriu aquell cèlebre oració a Sant Jordi que aquest any sembla més actual que mai:

«Senyor sant Jordi,/patró,/cavaller sense por,/guarda'ns sempre/del crim de la guerra civil./Allibera'ns dels nostres/pecats/d'avarícia i enveja,/del drac/de la ira i de l'odi/entre germans,/de tot altre mal./Ajuda'ns a merèixer/la pau/i salva la parla/de la gent/catalana .Amén.»