Vigència del pastor

Estimats germans i germanes.

De vegades he sentit dir que la imatge del bon pastor no s’escau a una cultura com la nostra, tan majoritàriament urbana. Que els infants i els joves rarament han vist un pastor o una ovella...En canvi em deia una catequista holandesa, bona pedagoga, molts anys activa pastoralment a Suïssa, que la imatge del bon pastor que té cura sol·licita de les ovelles, els infants l’entenen de seguida, encara que rares vegades o potser mai l’hagin vist.

Jesús havia escoltat i havia cantat moltes vegades el salm 23 el del bon pastor que nosaltres hem escoltat i cantat també tantes vegades, normalment en les misses de difunts: El Senyor és el meu pastor: no em manca res./Em fa descansar en prats deliciosos,/em mena al repòs vora l'aigua,/i allí em retorna./Em guia per camins segurs,/per amor del seu nom;/ni que passi per la vall tenebrosa,/no tinc por de cap mal./Tu, Senyor, ets vora meu:/la teva vara i el teu bastó/em donen confiança.//Davant meu pares taula tu mateix/enfront dels enemics;/m'has ungit el cap amb perfums,/omples a vessar la meva copa./Ben cert, tota la vida m’acompanyen/la teva bondat i el teu amor./I viuré anys i més anys/a la casa del Senyor. I se l’aplica. L’amic Joan Rosàs, historiador i pedagog, ens deia un dia que calia explicar bé aquest salm  Que té dues parts. A la primera es descriu l’itinerari del pastor. Deia que no ens hem d’imaginar unes ovelles ufanoses com les que podem veure, per exemple al Lluçanès, si no que les ovelles a Israel probablement eren unes ovelles raquítiques i el que les menava era un pobre pastor a pas lleuger pel desert fent ressonar rítmicament el seu bastó, que els oferia de beure en oasis i que passava de pressa per un camí que travessa una vall tenebrosa, potser perseguit per una banda de lladres... A la segona part del salm veiem una altra escena, trobem que finalment el pastor s’ha pogut desempallegar dels perseguidors i seu en un campament, potser un oasi més gran, en un àpat festiu on és ungit i beu a pleret, mentre que els amics que el perseguien, s’ho miren de lluny furiosos.

El Senyor afegeix tres nous detalls a les imatges del salm. En primer lloc deixa molt clara la diferència entre el pastor que treballa a jornal, podríem dir el qui es mou per diners i el qui ho fa veritablement per vocació. Que diferent és quan ens acull una persona que es limita a fer la seva funció de quan ens acull algú a qui sentim que l’importem! O un polític que es mou només per interessos electoralistes d’un altra que s’esmerça pel bé comú! Segon enriquiment: l’ovella reconeix el pastor per la seva veu. És diferent de llegir el missatge del papa o d’un bisbe, o fins i tot d’un líder polític o social, que escoltar-lo, que deixar que ressoni a les orelles de la nostra ànima.  Tercer enriquiment: Jesús dóna la vida lliurement. La dona i la recobra. I ho fa perquè se sent enviat pel Pare.

En el fons, en aquest salm hi ha descrita tota l’existència humana. Tots som vianants perseguits per moltes circumstàncies adverses: malalties, infortunis, males hores... fins a la vall tenebrosa de la mort. Hi ha d’altres, que són els nostres referents, que ens guien en el camí... Vindrà un dia que serà el del nostre desenllaç que reposarem finalment. Però la bona notícia, descrita pel mateix Jesús és que al final del túnel hi ha llum: serà l’àpat festiu i joiós dels ungits.

Aquesta tarda a  dos quarts de sis a Santa Maria del Mar es presentaran les orientacions i propostes per a una conversió pastoral de la nostra arxidiòcesi. Sembla que és resultat de molts esforços i d’un llarg procés de maduració. El títol és “Sortim!”. Preguem el Senyor que aquestes orientacions fructifiquin en molts cors, que no quedin en paraules ni en grans declaracions d’intencions, sinó que ens impulsin a donar testimoni decidit d’allò que creiem i que ara renovarem una vegada més.