En la festivitat de Sant Anastasi 2018

Arxiprest i preveres concelebrants. Diaca.

Alcaldessa i autoritats.

Representants d’altres confessions i tradicions religioses. Representants d’altres comunitats de Badalona.

Confrares i confraresses de la Confraria de Sant Anastasi

Membres de la Coral “La Badalonense” en el vostre 160è aniversari.

Benvolguts germans i germanes,

Celebrem  avui la festa d’un màrtir, més encara d’un conjunt de màrtirs, perquè la tradició diu que Anastasi fou martiritzat juntament amb els 73 soldats també cristians de la seva centúria. La santedat no és sols personal, és també comunitària. I així com parlem dels màrtirs del Japó, o dels màrtirs d’Uganda, també podríem parlar dels màrtirs de Badalona.

El Papa Francesc en la seva recent exhortació apostòlica “Alegreu-vos i feu festa” sobre la crida a la santedat (l’amor viscut en plenitud) diu que aquesta, la santedat, és el rostre més bonic de l’Església i recorda que “el testimoni ofert a Crist fins al vessament de sang s’ha fet patrimoni comú de catòlics, ortodoxos, anglicans i protestants” (Sant Joan Pau II). En la impressionant commemoració ecumènica que Sant Joan Pau II va voler celebrar en el Coliseu durant el Jubileu de l’any 2000 va sostenir que els màrtirs són “una herència que parla amb una veu més forta que els factors de divisió” (n. 9)

Anastasi i els seus companys van resistir els turments. No eren uns il·lusos ni uns il·luminats. Eren homes de fe sincera, disciplinats, valents, que tenien molt presents les paraules de Sant Pau als cristians de Roma que hem escoltat: “¿Qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist que tant ens estima? ¿Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? (...) Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l’univers creat no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que en Jesucrist, nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.” Quan els moments que ens toca viure són difícils, serem capaços de repetir en el nostre cor, la tornada de la cançó, “res no ens podrà separar, res no ens podrà separar... de l’amor de Déu”.

El martiri cruent no és una cosa del passat. Recordeu que avui hi ha més màrtirs que en els primers temps del cristianisme. I el martiri incruent continua. Aquesta mateixa setmana m’ha visitat, acompanyat d’un amic comú, pare de família, un home d’un país asiàtic de majoria no cristiana. Porta 12 anys aquí, treballant, té papers. Però com que és cristià i els comerços que hi ha aquí dels seus paisans no ho són, quan se n’assabenten de la seva condició el fan fora. És just això? Certament que no, però és real. 

Canviem de tema. Aquest any, la nostra comunitat viu el goig de la primera celebració solemne de Sant Anastasi amb un nou diaca permanent, mossèn Joaquim Sabater, ordenat diumenge passat a la Catedral juntament amb dos companys. T’augurem un bon ministeri al servei de la comunitat cristiana. Badalona fou pionera en el diaconat a nivell de tot l’Estat. Tant de bo aquesta vocació en porti d’altres. Demà dissabte a la missa vespertina celebrarem aquí a la parròquia el goig d’aquesta ordenació.

Unes paraules envers vosaltres, estimats confrares i confraresses de Sant Anastasi:

Molts no ho saben, però com cada any vosaltres heu anat a la Cartoixa a buscar la relíquia del Sant. Vau poder anar-hi el vostre administrador en cap, en Ricard Molina, amb dos altres administradors, els quals mai havien estat en aquest bell monestir. Vau poder visitar gran part de les dependències, el claustre, la cel·la del prior, la sala on exposen els reliquiaris, etc. Per a vosaltres va ser una gran experiència. Vàreu fer partícip a la Comunitat, donant-los un dels programes d’actes de la Confraria. Anys enrere ja els vàreu regalar un àlbum de fotografies on s’exposaven els actes: Ofrena a les monges Clarisses, la missa solemne, la Passada i el Cant dels Goigs, i on es veia la relíquia que ells acullen. Que bonic que els monjos sàpiguen que uns joves com vosaltres dediquin tants esforços a mantenir viu el culte al Sant. Avui, en aquesta eucaristia, tenim ben present la comunitat de la Cartoixa. Tan de bo vosaltres confrares i tots aprenguéssim a “fer cartoixa”, és a dir viure la solitud i el silenci a la nostra vida.

A la tarda vàreu poder fer (durant la finestra de bon temps que vàrem tenir) l’acte de l’ofrena de la cistella d’ous, d’una altra Comunitat estimada, la de les monges Clarisses de la Divina Providència. En Quim Sabater, malgrat estar en plens preparatius per la seva ordenació, va presidir i va acompanyar l’acte en tot moment. 

A l’Ofrena dels Ous a les Clarisses, des de Santa Maria us va acompanyar el regidor Francesc Duran  i al monestir de la Divina Providència us esperava l’Alcaldessa, que venia d’un altre acte. Amb representants de les colles i colles infantils de les entitats de cultura popular: Badalona Bèsties de Foc, Diables de Badalona, Esbart Sant Jordi, Típic Ball dels Bastoners de Canyet, Círcol Catòlic, Castellers, Satanasis i Confraria, vàreu anar cap a la Providència, a participar a les vespres. Tant amb les pregàries de Sor Pilar, com amb la vostra monició, vau tenir unes pinzellades reivindicatives, pels moments que estem vivint. Vàreu fer balls infantils i el ball de la Bandera a dins de l’església de la Providència i l'acte va quedar molt simple, però molt acollidor.

Durant aquest mesos heu aconseguit involucrar a la festa una vintena de comerços de Badalona, encapçalats per l’Òptica Hispano, que col·laboren amb l’acte, i també de forma significativa, finalment l’Ajuntament. Sé que no arribeu a cobrir les despeses que preveieu, però que avui demanareu donatius als ciutadans per les consumicions de coca i xocolata durant el berenar. Així podrem compensar el cost de l’acte. Siguem generosos amb aquests confrares!

La cultura popular i la religiositat popular s’agermanen. El Papa Francesc és seguidor de l’anomenada “teologia del poble” entesa a partir de la unitat plural d’una cultura comuna, arrelada en una història comuna i projectada cap a un bé comú compartit. Quan fou elegit per la seu de Pere, ara fa cinc anys, recordeu que va cridar l’atenció el gest de fer-se beneir pel poble en ser presentat al públic. Francesc es va inclinar davant la multitud que omplia la plaça de Sant Pere. Les càmeres no ho van mostrar, però en aquell moment, tots els qui estaven a la Plaça el van beneir, els bisbes i capellans fent el senyal de la creu i els pares de família estenen la mà com ho solen fer amb els seus fillets.

Una de les aproximacions més riques del Papa sobre la religió del poble la va pronunciar a Rio de Janeiro davant del CELAM quan la va presentar com a “creativitat, sana autonomia i llibertat laïcal”, en el context de la seva crítica a la temptació de clericalisme en l’Església. La va reconèixer com una manifestació del “catòlic com a poble” en el seu caràcter comunitari i adult en la fe i va recomanar organismes característics de l’Amèrica Llatina com els grups bíblics i les comunitats de base. “Les expressions de pietat popular, per qui sigui capaç de llegir-les són el lloc teològic al que hem d’estar atents quan pensem en la nova evangelització” (EG,126).

Qui vulgui conèixer el nostre poble, que vagi aquesta tarda a la passada de Sant Anastasi. És un dels actes més cívics, festius i populars de Badalona: Sant Anastasi, portat pels administradors de la confraria es passeja pels nostres carrers voltat de tota mena de manifestacions de joia de grans i petits. Déu també hi és present. El sant ens mira i ens somriu. Que sant Anastasi gloriós pregui per nosaltres i pels nostres conciutadans que més pateixen. Que tingueu, tots, tots, una bona festa major.