El geni femení

El geni femení

Fa molts anys que aquests dies la nostra parròquia pelegrina a Montserrat amb motiu de la Pentecosta. Saludo avui per mitjà de la ràdio els feligresos que sou a la muntanya santa. Us tenim ben presents en aquesta eucaristia, com sabem que vosaltres també ens recordeu i pregueu als qui som aquí a Santa Maria. Alguns ens anirem incorporant a la romeria en les properes hores, avui a la pregària de Vespres i la conferència del P. Manel Gasch i demà a la missa al cambril i al dinar de germanor. D’altres, malalts o impedits no podreu fer-ho, però tots us portarem al cor.

Els Fets dels Apòstols explica que es trobaven tots junt en un mateix lloc, quan de sobte se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, forta, que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. També  Sant Joan diu  que els deixebles eren a casa quan Jesús Ressuscitat es feu el gran do de l’Esperit Sant. Per dues vegades, doncs, se’ns parla de la paraula “casa”. La casa és el lloc de la intimitat i el recolliment. De la convivència i de la família. Els apòstols tornaven a estar junts amb Maria i les dones després dels dies de la Passió i la dispersió. Cada vegada que celebrem l’Eucaristia preguem que el Pare que “reuneixi els fills dispersos pel món.” I en aquesta reunió ecumènica les dones hi teniu un gran protagonisme.

Fixeu-vos: per parlar d’Esperit l’Escriptura usa una paraula femenina, el “ruah”. L’Esperit Sant expressar allò que és inexpressable, podríem dir la dimensió més femenina de la Santíssima Trinitat: les entranyes de misericòrdia de Déu. L’Esperit Sant havia cobert Maria amb la seva ombra, Maria és anomenada “esposa de l’Esperit Sant”. L’Esperit Sant l’havia impulsat a pujar a la Muntanya a trobar-se amb la seva cosina i la seva intuïció a detectar les necessitats dels germans. I foren Maria i les dones, els primers testimonis de la resurrecció, els qui aconseguiren aquest re agrupament dels deixebles. Per això Maria és la Mare de l’Església. És el rostre femení de l’Església.

El Papa Francesc, en la seva exhortació apostòlica Alegreu-vos i feu festa destaca que “el geni femení” es manifesta en diversos estils de santedat que diu que són indispensables per reflectir la santedat de Déu en aquest món. I diu també que precisament, fins i tot en les èpoques que les dones foren més relegades l’Esperit Sant va suscitar santes... i en cita algunes. Però al bisbe de Roma li interessa també recordar a tantes dones desconegudes o oblidades que cadascuna a la seva manera han sostingut i han transformat famílies i comunitats amb la potència del seu testimoni.

Quin paper tan gran que fan les dones avui a l’Església, ocupant cada vegada més llocs de responsabilitat –n’haurien d’ocupar encara més- i sovint de manera abnegada i discreta. De la mateixa manera que les mares, les àvies, feu tant per mantenir les famílies unides, també moltes ajudeu a aglutinar parròquies, comunitats i moviments!

Diu també el Papa que li agrada de veure la santedat en el poble de Déu pacient, en els homes i dones que treballen per portar el pa a casa, en els malalts i en les religioses ancianes que continuen somrient (7).  I encara posa un altre exemple femení en la senyora que va al mercat, troba una veïna i comencen a parlar i venen les crítiques. Però aquesta dona diu en el seu interior: “No, no parlaré malament de ningú”. Aquest és un pas per la santedat. Després a casa el seu fill li demana conversar de les seves fantasies, i encara que està cansada s’asseu al seu costat i l’escolta amb paciència i afecte. I després viu un moment d’angoixa, però recorda l’amor de la Verge Maria, pren el rosari i resa amb fe. Aquest és un altre camí de santedat. Després va pel carrer troba un pobre i s’hi atura a parlar amb ell amb afecte. Aquest és un altre pas.

Avui és també el Dia de l’Apostolat Seglar. Avui se us recorda el paper insubstituïble que els laics –homes i dones- teniu en l’evangelització dels diversos ambients. “animadors de la comunitat” i “responsables de sectors pastorals”, i tot “per poder posar en marxa les noves unitats pastorals amb què poder servir des d’ara més i millor.” (Cardenal Omella)

Avui reunits aquí o a Montserrat, als peus de Maria, demanem que l’Esperit Sant vessi sobre nosaltres els seus set dons:  l’enteniment, la saviesa, el consell, la fortalesa, la ciència, la pietat i el  temor de Déu

Bona Pentecosta!