sábado, 24 de noviembre de 2018

L'hora de la veritat


Crist Rei 2018
Estimats germans i germanes.

La festa d’avui té gust de culminació, de plenitud, de cim. Avui culminem l’any litúrgic amb la festivitat de Crist Rei. Any rere any tenim l’oportunitat d’assaborir un final grandiós que és de plenitud. Podríem dir que anticipem l’hora de la veritat que a tots ens arribarà un dia o un altre. “L’hora de la veritat”, és una expressió sovintejada en la nostra parla, tots entenem què vol dir: és l’hora d’enfrontar-se en la realitat, l’hora de no voler amagar més el cap sota l’ala, l’hora de prendre decisions, d’esmerçar recursos... Ai dels qui es fan enrere a l’hora de la veritat. El Papa Benet XVI diu que la qüestió de la veritat és la qüestió essencial de la fe cristiana però, en canvi sembla que allò que regeixi el món sigui el temor a la veritat: les fake news ens embolcallen i distorsionen la realitat. I sembla que per a molts els és més còmode viure en a l’aixopluc del gran engany que no sortir a la intempèrie de la veritat.
Pilat interrogava Jesús en nom del César. I Jesús sentia que el seu temps en aquest món s’acaba. Notem que és un diàleg que es mou a dos nivells diferents: Jesús parla en clau de servei, Pilat en clau de poder. L’ús que ambdós fan de la paraula rei és divers. Segurament Pilat tenia en ment l’emperador Tiberi, anomenat per Plini el Vell “el més trist dels homes” i es preguntaria si Jesús pretenia, absurdament, ser el seu competidor. El poder va deixant les persones soles i les entristeix...
Pilat insisteix amb ironia en la pregunta. L’admira que un pobre jueu humiliat s’atreveixi a parlar del seu Regne. “La meva reialesa no cosa és d’aquest món”, li diu Jesús i li argüeix la raó que més podia impressionar a un oficial de l’exèrcit Romà: els addictes de Jesús no havien recorregut a la violència. Certament havien estat temptats per l’espasa, però Jesús l’havia exclosa completament. La definició de Jesús de “reialesa”, Pilat no està en condicions d’entendre-la: “Jo sóc rei. He vingut a donar testimoni de la Veritat”. La Paraula s’ha fet home perquè ja vingut al nostre món per donar testimoniatge als homes i dones del que ell ha vist i ha viscut sempre en el cor de Déu: aquesta és la seva única Veritat. Ha vingut al món per revelar o comunicar aquesta experiència als seus germans i germanes. El Papa Francesc, a l’inici de la constitució apostòlica “L’alegria de la Veritat” (Veritatis Gaudium) diu que la veritat no és pas una idea abstracta, sinó que és el mateix Jesús, el Verb de Déu.
Israel esperava en el Regne de Déu. Ho somniaven tots, però cadascú a la seva manera. El fill de Déu Crist Jesús, ha vingut a fer present aquest Regne en la seva persona.
Pilat continua sense entendre i el rètol “Rei dels Jueus” (que va fer escriure amb to de sarcasme vol dir a ulls de la Fe que el veritable Regne de Déu ja és aquí, com cantem en la cançó. Ésser de la Veritat vol dir tenir el pensament, el cor i la vida en harmonia amb ella.
Al capvespre de la Història serem judicats segons el Manament de l’Amor. Pilat no va voler entendre-ho i en nom del César va manar crucificar la Veritat. Però des d’aleshores la Veritat regna en els cors lliures des de la Creu. La Veritat de Crist està per sobre de la de qualsevol César (I. Gomà).
El cor de l’home i de la dona –escriu Francesc- experimenten ja des d’ara, en el clarobscur de la història la llum i la festa sense posta de la unió amb Déu i de la unitat amb els germans i germanes en la casa comuna de la creació. En la unitat, hi ha el secret de l’alegria. Fixeu-vos: Tiberi i Pilat personifiquen la tristesa del poder. Jesús en canvi és la icona de l’alegria del servei.
La festa d’avui m’ha portat a reflexionar sobre el temps i l’ús que en fem. Aquests dies corre per les xarxes el vídeo d’un espot publicitari que, probablement, és o serà viral. Segurament molts l’heu vist. Parelles de diversa edat, gènere i condició, es troben davant de la càmera: representa que a totes els uneix una gran amistat. Estan contents de retrobar-se. Però s’explica que en els darrers anys l’ús del mòbil s’ha triplicat i el contacte amb la gent que realment ens importa s’està traslladant a les xarxes socials. Com a conseqüència cada vegada passem menys temps amb els nostres éssers estimats i més temps utilitzant les pantalles. El conductor de l’espot, explica que mentre nosaltres afirmem que  els éssers estimats són el més importants, no obstant la distribució del nostre temps no ho demostra així. Estem programats per evitar pensar el temps que ens queda per viure. Així tenim la sensació que sempre tindrem l’oportunitat de fer les coses que ens fan feliços... Amb un senzill càlcul estadístic ens podem adonar que és possible esbrinar quant de temps passarem encara amb els nostres éssers estimats. Els protagonistes de l’espot es queden molt sorpresos i fins i tot amb llàgrimes els ulls, quan els comuniquen el resultat: els sembla impossible, esperaven anys i en realitat són dies...Preguntem-nos amb quina freqüència ens veiem amb els nostres millors amics, quantes hores representen a l’any, a mes o a la setmana  i, segons l’edat que tinguem, podrem calcular fàcilment el temps que ens queda per passar junts. I segur que ens semblarà, poc molt poc. I és que tenim una sola vida, l’amistat s’ha de cultivar cada dia i hem de dejunar molt més de pantalles: hem de ser coherents en l’ús del nostre temps.
I així l’hora del trobament podrà ser de debó l’hora de la veritat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.