Cecs que hi veuen

22/03/2020

Introducció 

Estimats germans i germanes, tots els qui us uniu a aquesta celebració a Sant Jeroni de la Murtra  per mitjà de les xarxes socials:

Avui preguem per l’etern repòs de mossèn Joan Cuadrench, durant molts anys vinculat a Badalona. Personalment li he d’agrair que ens ajudés a posar en marxa la construcció del nou temple de Sant Francesc, al barri de Bufalà.

Preguem pels malalts, especialment pel pare del Javier Bustamante, pel Jaume Suñol del Centre Excursionista de Badalona, la Rosa Piqueras mare de la Montse Pibernat i pels malalts coneguts i inconeguts a causa de la pandèmia. I per tot el personal sanitari que els atén, que la generositat de tots ens ajudi a arribar a més persones.

Preguem pels damnificats del terratrèmol que ha afectat Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Hongria, Eslovènia i Àustria.

Homilia

Cal situar aquest evangeli que hem proclamat en el context de les comunitats cristianes a Àsia Menor cap a finals del segle primer, per a les quals va ser escrit l’Evangeli de Joan i que s’identificaven amb el cec i amb la seva curació. Elles mateixes, aquestes primeres comunitats, a causa d’una visió legalista i mesquina de la llei de Déu, possiblement eren “cegues”, no veien tota la novetat de la vida i l’ensenyament de Jesús. Però, com  va succeir per al cec, també elles van aconseguir veure la presència de Déu en la persona de Jesús de Natzaret i es van anar convertint.

Els deixebles pregunten al Mestre: “rabí qui va pecar, ell o els seus pares, perquè hagi nascut cec? “ En aquella època –i en d’altres èpoques, també en la nostra passa encara en algunes cultures- un defecte físic o una malaltia era considerada un càstig de Déu. Associar els defectes físics al pecat era una manera amb el qual els sacerdots de l’Antiga Aliança mantenien el seu poder sobre la consciència de poble. Jesús ajuda a corregir les seves idees i dóna una visió nova del mal: "Ni ell va pecar ni els seus pares, és perquè es manifestin en ell les obres de Déu ".  Aquí tenim una clau per llegir el tema del mal des de l’òptica cristiana: la tenebra, la foscor, la incertesa, el desconcert ... és el teló de fons que fa que ressalti encara més la novetat i la claror de la intervenció de Déu.  El cec no simbolitza el pecador, ni la ceguesa el pecat. Més aviat la ceguesa és la situació prèvia a haver acollit Jesús i la seva Paraula. I la visió que Jesús dóna simbolitza la fe.

I tantes vegades creient que veiem, no hi veiem. Com diu un dossier per ajudar la Lectio Divina de l’Acció Catòlica Obrera que ens ha passat mossèn Salvador Roura, rector de la Salut: “som cecs quan tenim una mirada superficial de la realitat i ens neguem a anar a fons. Som cecs quan jutgem i es deixem portar per les aparences sense passar endins, al cor, on es cou la veritat més profunda de les nostres accions. Quan no ens fiem de res ni de ningú que no estigui d'acord amb el que havíem pensat per endavant. Quan ens creiem superiors als altres i no acceptem que tothom pot tenir llavors de veritat. Quan no ens interessa veure, ni en profunditat ni en extensió, perquè exigeix ​​un esforç, perquè desconcerta... Som cecs quan veiem la realitat i la deformem interessadament. Quan tenim actituds inamovibles També són cecs els que no poden veure perquè altres els ho impedeixen. Cecs són els que giren la cara per no veure les situacions d’injustícia, pobresa i indefensió que viuen altres persones.

Totes aquestes cegueses ens impedeixen ser persones lliures, persones alliberades. Intenta identificar les teves cegueses. Em veig reflectit en algunes d'elles? Per què? Com sortir-ne? Quins aspectes de la meva vida necessiten llum?

Estimats germans i germanes, aquests dies d’obligat confinament per a molts, són una ocasió propícia per al silenci, la interiorització, la pregària, el replantejament dels hàbits de viure. També per al diàleg en el si de la família. Perquè els pares i mares pugueu exercir el vostre paper amb enginy i amb creativitat. Per ajudar ni que sigui a la distància per mitjà del telèfon o el watsapp a les persones que es troben més soles. Però també aquestes setmanes fan que ens sentim solidaris amb aquells que viuen privats de llibertat, amb els qui tenen les fronteres barrades, amb els malalts... Potser des de la distància i la privació hi veurem més clar?

El P. Joan Baptista Bertran, jesuïta i poeta de Sant Joan de les Abadesses, comentant el poema La Vaca cega de Joan Maragall (Poesies, 1895), deia que en ell hi ha simbolitzat  el drama de la condició humana. La vaca cega, és la única que hi veu de debò perquè el sofriment li fa reconeix la seva limitació i per això mou la nostra compassió. Les companyes (les persones alienades) pasturen tranquil·les i fresques l’herba a l’atzar i creuen erròniament que hi veuen quan en realitat no veuen res: 

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. Es cega.

D'un cop de roc llençat amb massa traça,

el vailet va desfer-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca es cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d'altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses germanes, pels singles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan sonar l'esquellot, mentre pasturen

l’herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada; però torna,

I abaixa'l cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, la embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

sobre les mortes nines, y se'n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant lànguidament la llarga cua.

Germanes i germans, que el Senyor aclareixi la mirada interior del nostre cor perquè enmig de la foscor coneguem a quina esperança hem estat cridats.