Un enigma desvelat

Diumenge segon de quaresma

Quin contrast entre l’evangeli de diumenge passat, el de les temptacions de Jesús, i el que acabem de proclamar sobre la transfiguració! Aquell s’esdevingué en el desert, aquest és una muntanya alta; al desert Jesús estava sol, a la muntanya tenia tres testimonis, els seus grans amics, Pere, Jaume i Joan. Al desert Jesús lluitava amb el temptador, per no deixar-se emportar ni per l’èxit, ni per l’espectacularitat, ni pel poder, tres temptacions que el van acompanyar tota la vida pública. A la muntanya alta el diàleg és una conversa amable i il·luminadora, de cel, amb dos homes importants de l’antic testament, Moisès i Elies. Al desert Jesús ha passat fam, a la muntanya alta, està sadollat. Contrasta la foscor de la temptació, amb la llum de la temptació vençuda. No hi ha contrastos semblants a les nostres vides?

A l’evangeli segons sant Lluc (9,27), a la fi d'un discurs als dotze apòstols, Jesús afegeix, misteriosament: "En veritat us dic que hi ha alguns, entre els aquí presents, que no moriran sense haver vist el Regne de Déu". Aquesta expressió misteriosa sovint s’ha pres com una profecia que la fi del món s’esdevindria abans que la primera generació de cristians morís. No obstant això, la frase "Regne de Déu" també pot referir-se a "l'expressió visible del regne invisible de Déu".

El regne està encarnat en Crist mateix i, per tant, es podria "veure" si Crist ho manifestés d'una manera inusual, fins i tot en la seva pròpia vida terrenal, així com va ser l'esdeveniment de la Transfiguració. El Papa emèrit Benet XVI afirma que Jesús "va argumentar convincentment que la col·locació d'aquesta frase immediatament abans de la Transfiguració relaciona clarament amb aquest esdeveniment". "A alguns, és a dir, als tres deixebles que acompanyen Jesús a la muntanya, se'ls promet que presenciaran personalment la vinguda del Regne de Déu", afegeix el Papa emèrit.

Al Tabor Jesús ressuscitat donarà sentit a la llei (personificada en Moisès) i a la profecia (representada per Elies). Segons l’Antic Testament, Moisès va morir molt vell, als cent vint anys sense poder trepitjar la Terra Promesa per haver dubtat de la divinitat. Això és el que creien els jueus. Ara se’ls revela als apòstols el fet que –malgrat els dubtes- el gran alliberador ha arribat per fi a la Terra de promissió, aquella en que l’home podrà conversar llargament amb Déu cara a cara, com ja havia pogut fer d’alguna manera Moisès al Sinaí. Elies, ésser com nosaltres, subjecte a les nostres passions, fou profeta, eremita, pelegrí, guaridor, capaç de ressuscitar el fill d’una vídua, home valent que s’enfrontà als falsos profetes i que fou arrabassat cap al cel, al costat del seu amic i deixeble Eliseu per un carro de foc. És una gran paradoxa que el profeta que volia morir i que estigué a punt de ser assassinat, no experimentés la mort. En la trobada amb el Transfigurat hi veiem l’acompliment dels seus gestos profètics.

El contrast de l’evangeli d’avui és el mateix contrast de la vida de Jesús. Jesús viu trenta anys de vida quotidiana, familiar, de treball i de lleure. I uns anys de vida pública turbulents on ha de lluitar contra la temptació dels qui el volen fer rei, contra les estratagemes dels fariseus i els saduceus, contra la incomprensió dels apòstols. I després de la mort, els relats pasquals són plens de llum, de serenor, de pau, d’alegria, de sana complicitat amb els seus deixebles, homes i dones.

Tot i que els apòstols no acabaren d’entendre aquella visió del Tabor, els va enfortir la seva fe i temps després, per Pentecosta van entendre que la passió és necessària per arribar a la glòria.

I nosaltres, avui? També patim temptacions que ens volen allunyar del camí: volem que els problemes se’ns resolguin instantàniament, som temptats de viure de cara a la galeria, som temptats molt sovint pel poder. Però hi ha instants de la nostra vida plens de llum, talment com flashos que ens diuen que al final del camí hi haurà una llum esplendent. Per això en aquesta eucaristia, com diem en el cant, el recordem transfigurat en el moment del comiat i això ens ha d’omplir de pau i de llum.

Però permeteu-me que avui, dia internacional de les dones, esmenti aquelles que no apareixen a l’evangeli d’avui, però que tingueren relació  amb els homes que en són protagonistes. Prop de Jesús hi ha Maria, mare nostra, que va experimentar la llum en l’anunci de l’àngel i tantes dones que l’acompanyaren en el camí i el sustentaren en la seva missió. Prop de Moisès hi ha la seva mare, Joquèbed, que passà tanta tribulació i després tan goig en el seu naixement, la seva germana Miriam, considerada profetessa i la seva dona, una cussita desconeguda. Prop d’Elies hi ha la pobra vídua de Sarepta, de qui ressuscità el fill. I la reina Jezabel, la seva adversària.  Recordem també que l’apòstol Pere estigué casat i que Jesús s’hostatjà a casa seva a Cafarnaüm i va guarir la seva sogra. I prop de Jaume i de Joan, hi hagué la seva mare Salomé, que fou interlocutora de Jesús demanant-li, segurament de bona fe, un lloc d’honor pels seus fills.

Quantes dones silenciades i una mica oblidades, no és hora d’aprofundir en les seves figures i en el seu missatge?