Les qüestions dels apòstols

Homilia Diumenge V de Pasqua

Les qüestions que Tomàs i Felip plategen al Senyor, també són, en certa manera, les nostres qüestions aquests dies. Tomàs constata: “si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podrem saber quin camí hi porta? Nosaltres diem si no sabem com s’acabarà tot això que estem vivint, com sabem quines són les mesures que hem de prendre? Com prendre decisions en sentit correcte?

La resposta es troba ahir com avui en Jesús, camí, veritat i vida. Diu mossèn Gaspar Mora, professor d’ètica ja emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, que la proposta de Jesús i de l’evangeli no és solament per als cristians, o per a uns escollits. La proposta del Regne és per a tothom, per a tot home, per a tota dona, per a tothom que prengui consciència que quan ens donem del tot, tot ho retrobem d’una altra manera.

Recordem la qüestió de Felip o més aviat el seu imperatiu: “Senyor, mostreu-nos el Pare i ja no ens cal res més.” És a dir li demana una evidència convincent. Si tinguéssim una evidència de Déu, una visió en directe o un gest eloqüent de la seva omnipotència ja no necessitaríem res més. És a dir, davant de miracles palesos, davant d’evidències manifestes, per exemple la descoberta d’una vacuna al cent per cent efectiva, o una guarició massiva, ja no ens caldria res més.

Però el Senyor el reprèn suaument: “Felip fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu al Pare. És a dir, amb ulls de fe, podem descobrir el Pare en cada germà o en cada germana, especialment en el més pobre, en el més feble i vulnerable. Podem descobrir-lo aquests dies en els sanitaris que es desviuen posant en risc les seves vides, en els voluntaris de Càritas que amb l’enginy de la caritat busquen noves fórmules per ajudar els altres, en concret a la nostra parròquia l’equip de voluntaris ha preparat un nou projecte consisteix en una atenció especialitzada per aquelles famílies amb infants amb edats compreses entre els 0 a 10 anys i que tinguin greus dificultats per poder accedir a productes específics d’higiene, alimentació de nadons, complements a l’escolaritat, beques menjador, recolzament en el lleure infantil etc.

Pensem també en els artistes que cerquen alleugerir el tedi del confinament, en els que fan l’obra de misericòrdia d’enterrar els morts, amb dignitat. En tots ells hi podem descobrir el reflex del Senyor Ressuscitat.

El P. Jesús Renau, jesuïta, de la Comunitat de la Salut alta, en el seu llibre Cada dia escriu: “obre una mica els ulls. Qui tens davant? Un amic, una amiga, el pare, el company, la tieta... Oh! Felicitats! No estàs sol. Estàs teixit d’amor. Perquè penses que són vulgars, que són avorrits, que estan endarrerits. Res, tot això no és objectiu. Són persones, són homes i dones com tu, segurament millors que tu: estimen, lluiten, estan sols o acompanyats, cansats segurament i continuen vivint. Felicitats!”

Estimats germans i germanes, la lectura dels Fets dels Apòstols que hem proclamat és la que serveix de base o referent per al diaconat. Us proposo que preguem perquè sorgeixin més vocacions al diaconat dins l’Església. Homes plens de fe i d’Esperit Sant. I també noves formes d’exercir la diaconia, el servei, entre les dones que, cada vegada en més casos estan fins i tot al capdavant de comunitats cristianes. Doneu-nos Senyor més diaques!